La intel.ligència no es resumeix en el  nostre rendiment acadèmic sinó també les altres àrees de coneixement que desenvolupem i els nostres potencials i talents, entesos com a intel.ligències múltiples.

De las inteligencias múltiples a la educación personalizada és el títol del programa Redes on el conegut Eduard Punset mantenia una conversa amb Howard Gardner, qui va concebre el terme d’Intel.ligències múltiples en substitució del concepte únic d’Intel.ligència global, entesa des de sempre des d’una vessant més acadèmica.

Segons Gardner, concebre la intel.ligència d’una forma més àmplia permet entendre que cada persona pensa i organitza la informació de manera diferent. Però això no queda aquí. Aquest aspecte significa que cada persona forma per si mateixa tot un entramat intel.lectual format per diferents àrees en les quals pot destacar. Per què no és intel.ligent qui aprèn música amb facilitat o qui s’orienta perfectament amb  un mapa encara que suspengui matemàtiques?

Aquesta concepció intel.lectual remet a una conclusió educativa molt important: si l’intel.lecte de cadascú de nosaltres funciona de manera diferent, per què ens hauria de funcionar a tots el mateix sistema educatiu? De fet, està clar que un sistema educatiu global, tot i ser molt pràctic, no compensa al particular. Així, quan els nens i nenes s’ajunten en un mateix grup classe creat per l’atzar de la seva data de naixement i ubicació geogràfica, seran sotmesos a un mètode acadèmic comú que no tindrà en compte els seus potencials. D’aquí la defensa d’un sistema més individualitzat (almenys en part) que  permeti a cada infant aprendre aquells conceptes fonamentals d’una manera més gràfica, més visual, més auditiva o més pràctica, segons les seves habilitats d’aprenentatge més desenvolupades. Si bé és cert que, a part dels potencials, cal treballar les àrees amb més dificultats, segurament el nivell motivacional és ben diferent i només per aquesta motivació ja val la pena deixar més portes obertes.

Tots som intel.ligents, però no tots tenim o sabem buscar les oportunitats que permeten que aquesta intel.ligència faci els seus fruits.

Mentre, entre tots, pensem com apropar més els mètodes educatius als nostres nens del món real, us recomanem el programa que us deixem en aquest link.

I una altra entrevista (en anglès) on Gardner defensa als Estats Units que un mateix sistema educatiu no és vàlid per a tots.

Please follow and like us:

Lídia Costa Ballonga. Psicòloga col.legiada 11.743 per COPC. Llicenciada en Psicologia per la UAB, Curs de Postgrau en Psicologia Clínica i de la Salut per la UdG, Màster ITEAP en Intervenció Clínica i Escolar | Psicoterapeuta i Orientadora personal, familiar i acadèmica | Formadora d'emprenedors, buscadors de feina i treballadors en actiu | Docent en col.lectius de joves, adults, dones i gent gran | Col.laboradora en mitjans audiovisuals i de premsa escrita

No hi han comentaris

Facebook
Facebook
Pinterest
LinkedIn
Instagram