Estar atent als senyals que ens envien els altres, sobretot els/les que ens interessen en un sentit més personal,  facilita que actuem i vivim les relacions d’una manera més adequada. Ens pot estalviar temps i situacions incòmodes. També ens pot servir per a afrontar les cites de manera més realista i, fins i tot, per a superar de manera més madura els desencisos.

La comunicació verbal i la no verbal es combinen en totes les interaccions. Podríem pensar que quan la conversa és a nivell telefònic o bé a través de correus electrònics, xats o missatges, la part no verbal deixa de tenir importància o sentit, però segons els experts, no és ben bé així. Tot i que funciona de manera diferent, té ressó en tot acte relacional.

Properament , publicarem un article justament sobre temes de Comunicació no verbal, però en aquest ja podem anticipar que, a part de les mirades o la postura, es considerarien ítems d’interacció no verbal altres aspectes com el to i la intensitat de la veu, els silencis i la durada dels mateixos, la velocitat de la parla, el temps de resposta o les emoticones que l’acompanyen.

En aquest sentit, podem detectar si som ben rebuts, si és el moment per a parlar, si algú té ganes de veure’ns o bé si, al contrari, no està passant res de tot això i cal que ens anem plantejant demanar què està passant o, fins i tot, deixar d’insistir.

Així, podem començar a plantejar-nos en quin punt real està la nostra relació amb una altra persona fixant-nos en les pistes que ens dóna.

Alguns exemples serien:

• Senyals de manca d’interès:

. No respon als teus missatges o, quan ho fa, la resposta és breu, utilitzant sobretot monosíl.labs.

. No pren la iniciativa de contactar: ets tu qui sempre fa el primer pas, ja sigui en format escrit, de trucada o de proposta.

. No troba el moment de quedar amb tu: després d’uns tres intents per a citar-vos, continua massa enfeinat/da o amb manca de temps o mitjans per a trobar-se.

. Quan queda amb tu, té poc temps i no l’aprofita per a saber de la teva vida o situació. Per exemple, vol que l’acompanyis a fer altres coses o mostra interès només en allò que fa referència a la seva persona.

. Evita que coneguis el seu entorn.

. Evita que l’acompanyis a casa (en aquest cas, cal diferenciar de quin tipus de relació parlem i de quin ritme o nivell té la mateixa).

. Rebutja la proximitat física o emocional que podria requerir la situació (segons tu).

Entre altres.

• No treguis conclusions precipitades quan:

. Té una feina que requereix molta concentració, responsabilitat, hores o bé disponibilitat gairebé absoluta. Aquest fet podria impedir que volgués elaborar grans plans o podria augmentar les probabilitats de canviar-los a última hora per motius aliens a la seva voluntat.

. Presenta una situació familiar complicada o en una fase estressant per canvis en l’equilibri que hi havia.

. Està pendent d’informació rellevant, sigui un diagnòstic, una custòdia o una plaça a la què opta.

. Ja has detectat que és una persona molt tímida, indecisa o amb poc marge de maniobra.

Entre altres.

De tota manera, sigui quin sigui l’impediment principal, cal evitar justificar-lo en excés ja que, quan estem interessats en algú, trobem un petit espai o temps. En el cas de no ser-hi, si els missatges o les trucades detecten que vol saber de tu i que continua amb ganes de mantenir aquest contacte, cal obrir el ventall de possibilitats i continuar atent a les respostes o propostes rebudes.

En ocasions, podem trobar persones que ens donen senyals imprecisos i que presten a confusió. En aquest cas, el millor és preguntar i/o manifestar obertament com ens sentim al respecte. Un cop aclarida la situació, la relació pot quedar més definida i podem evitar que ningú hagi de sentir-se incòmode o malament.  A algunes persones els sap tant greu fer mal a altres que poden allargar aquestes situacions fins a fer-ne més del necessari: Si no estàs interessat en algú que et demostra que sí ho està en tu, cal parlar-ne.

En definitiva, si veus que els teus intents d’aproximar-te a algú no reben resposta positiva i clara, fes cas dels senyals. Davant el dubte, però, parla’n obertament i permet que et puguin dir que sí o que no (encara que faci mal o fereixi el teu orgull).

Un apunt per a reflexionar-hi una mica més? Proposo la cançó “Awkward” del grup australià San Cisco. Podeu trobar-ne la lletra completa a Awkward.

Finalment, us convido a repassar el post d’aquest mateix Blog: Interpretant la No resposta en les relacions sentimentals.