Segons la terapeuta argentina Laura Gutman, l’entrada a la maternitat és una oportunitat per a saber més sobre els nadons i sobre una mateixa.

La maternitat és un procés meravellós i, alhora, confús. Confús perquè ubica a la nova mare (i també als pares, però d’una altra manera) en un estat nou, diferent, ple d’expectatives i al mateix temps, ple de pors. Pors que es compaginen amb un dia a dia que ha canviat radicalment. Hi ha hagut, en primer lloc, uns canvis corporals que en un altre moment haurien estat prioritaris però ara passen a un segon grau d’importància: La baixada de pes just després d’una pujada radical (amb el rastre que aquestes fluctuacions solen deixar en el cos de la dona), les ferides a cicatritzar o la pujada de la llet només són exemples de les sensacions íntegrament físiques que tota mare pateix després d’un procés com el part.

Hi podem sumar també les sorpreses constants degudes al desconeixement i la inexperiència, el contrast entre la realitat i les expectatives o les prediccions i reaccions de l’entorn a tots els aconteixements quotidians.

El còctel hormonal i la pèrdua de la independència són factors que emocionalment tenen efectes contradictoris i, si enmig de tota la tempesta hi afegim el plors desconsolats del nadó (que també està totalment desubicat i en ple canvi vital radical) la paciència i la pròpia seguretat poden acabar trontollant.

A les mares se’ls diu que la natura és sàvia. Que ho han fet moltes altres abans, durant i després d’una mateixa. Però cada nova mare mereix una sobredosis de recolzament.

La terapeuta familiar i escriptora argentina Laura Gutman incorpora el terme de “l’ombra”. Aquesta ombra que apareix durant aquesta primera etapa de la maternitat fa referència a les pròpies pors davant els nous aconteixements, però també inclou aquells pensaments sobre la pròpia infància, sobre la pròpia educació rebuda o sobre el suport i comprensió percebuda per part dels seus mentre era petita. Poden aparèixer qüestionaments de com van ser educades elles mateixes en contrast a les expectatives que ara tenen com a educadores del seu propi nadó. Laura Gutman considera que és un gran moment per intentar afrontar els propis conflictes personals, aquells que semblaven oblidats i que en aquesta etapa es poden tornar a destapar. Els qüestionaments, els sentiments inesperats, la melangia, les preguntes no respostes, … han de concloure en una assumpció dels propis conflictes, és a dir, en el retrobament amb una mateixa i amb la reubicació personal a la nova etapa com a mare.

La fusió emocional que té lloc durant aquesta fase entre mare i fill/a fa que, segons Gutman, quan tenim un nadó atès, estimat, alimentat, net i acaronat però que encara sembla inquiet, plorós o insatisfet, la pregunta de “què li passa?” s’hagi de traslladar a “què em passa?”. Una mare tranquil.la inculca aquesta calma al seu bebè. Una mare angoixada també. Els nadons noten aquestes sensacions perquè comparteixen el territori emocional amb les seves progenitores, de manera que és essencial que tota mare tingui el recolzament necessari per afrontar amb alegria i salut a tots els nivells, aquesta etapa.

Tota mare, doncs, té dret a demanar ajuda al seu entorn. I tot entorn té, en conseqüència, obligació de recolzar aquesta mare que, sovint, necessita tant que li facin el dinar com una xerrada de descàrrega o una abraçada.

Si esteu interessats en aquesta autora, us recomanem els vídeos “Por qué llora mi bebé?” que podeu trobar aquí.

Recordeu que a TuPots us podem orientar en aquesta nova etapa vital. Felicitats mares!!!