A qui considerem intel.ligent? Té relació amb l’èxit acadèmic o professional? La gent amb elevat QI és més feliç?

Ens podríem fer moltes preguntes al voltant de l’intel.lecte. Per aquest motiu va bé adoptar un criteri que sigui vàlid per a nosaltres o per la situació per la qual ens volem preparar. Per exemple, en algunes seleccions de personal s’avaluen capacitats i aptituds intel.lectuals que puguin quantificar-se amb un temps relativament breu per tal de poder tenir una base que, sumada a altres valoracions, CV i entrevistes, puguin donar als avaluadors una idea aproximada de quin és el perfil dels candidats. Una de les fórmules és examinar-los per identificar el seu factor G/ QI.

El Factor G és un constructe psicomètric proposat originalment per a C. Spearman a inicis del S. XX. Prové de generar un model que permeti establir un valor quantificable de la Intel.ligència general: l’esmentat Factor G. Un factor que es considera comú en totes les habilitats intel.lectuals i que, per tant, mostra si una persona és o no hàbil en aquest sentit.

Model Factor G, de Spearman.

Aquest model va rebre suport i també crítiques, especialment per part dels que consideraven massa estricte aquest concepte d’intel.ligència i que, a més, podia excloure i fer creure poc vàlids a perfils que destacaven molt en altres àmbits potser més difícils de quantificar en un test convencional. En aquest sentit, és Howard Gardner qui amplia la perspectiva, considerant que no sempre és suficient quantificar la intel.ligència en un factor numèric únic.

És el moment de la seva proposta: El model de les Intel.ligències múltiples. Aquest,  considera diferents modalitats (fins a 8) d’intel.ligència diferenciats i no excloients en què ens podem identificar. Aquest model, més ampli, facilita la detecció d’habilitats diverses des de la infància i, per tant, també permet fer una bona orientació acadèmica i professional. Diferencia entre la intel.ligència lingüística, l’espacial, la musical, la corporal, la intrapersonal, la interpersonal o emocional, la naturalista i la lògico-matemàtica.

Model d’Intel.ligències múltiples, de H. Gardner

Tot i això, el model d’intel.ligència va trobar un nou concepte: el d’Intel.ligència emocional. Daniel Goleman va sorprendre al sector incorporant aspectes oblidats pels models anteriors. Gràcies a ell, es considera que la capacitat d’autoconsciència i la gestió de les emocions són tant rellevants com les altres capacitats anteriorment valorades.

Intel.ligència emocional, de D. Goleman.

De fet, una major capacitat resolutiva (processos d’inducció i de deducció resumits en el QI) fa preveure unes probabilitats més elevades d’èxit en el sentit més resolutiu i aplicable al terreny acadèmic i laboral. Podem augmentar aquestes probabilitats si, a més, escollim opcions que aprofitin les nostres habilitats més específiques i diferencials (com les de Gardner).

Tot i això, caldrà incorporar-hi aptituds vinculades a una bona integració dels sentiments i les emocions (és a dir, a la manera de viure i entendre allò que ens passa), ja que no està garantit que el nivell d’intel.ligència base sigui directament proporcional al nivell de felicitat percebuda.

Ser o no feliç és un concepte més emocional i, per tant, el faciliten altres aptituds més properes a la gestió d’allò que sentim i a la regulació del comportament vinculat.

Recentment, l’investigador Raj Raghunathan, després de 15 anys fent treballs de recerca sobre aquest tema, ha resumit les seves conclusions en l’obra “If you’re so smart why aren’t you happy”. En ella, relaciona la felicitat amb el flow, la generositat, la gratitud o el perdó, per exemple, i no tant al QI. Aquest no resulta suficient per a estar content, encara que es situi per sobre de la mitja.

Podeu saber més sobre el tema amb aquesta ponència que va ser en el TEDXDelhi: aquí.

La felicitat va més enllà de la Intel.ligència base.

Finalment, voldria afegir un concepte d’intel-ligència molt més pràctic. És aquell que la considera com a sinònim de la capacitat d’adaptació que tenim a les cirscumstàncies que vivim, en el sentit més ampli. No és suficient un elevat QI si la persona no presenta habilitats socials i capacitat d’afrontament davant els canvis. Tot i això, podrem trobar en el nostre entorn persones que compaginen totes aquestes facultats.  Aquestes definicions d’intel.ligència, en el fons,  no són incompatibles i per aquest motiu totes elles incorporen informació sobre nosaltres mateixos que ens pot ser útil.

Si creieu que us pot ser d’utilitat per a preparar-vos millor per a un procés de selecció o bé teniu curiositat per a DESCOBRIR QUIN ÉS EL VOSTRE QI, ja sabeu on adreçar-vos: A Tu Pots Psicologia. Al mateix lloc on podeu venir per ampliar els vostres recursos a nivell emocional per a ser més feliços.