Oblidar algú no és fàcil, si és que no resulta impossible. Per aquest motiu, quan es converteix en un objectiu, pot resultar bastant llarg, dolorós i altament frustrant.
Algunes persones que han format part de la nostra vida, en el format que sigui, han tingut el suficient pes perquè en el moment que han deixat de ser-hi encara ens facin sentir “alguna cosa”. En positiu? Bé, entenc que si ens agradaria oblidar-les, normalment és perquè va acabar malament…
Així, resulta un millor objectiu intentar integrar tor el què ens va passant que no pas intentar borrar-ne conscientment alguns trossets.

Però, com integrar aquesta realitat? Com podem afrontar el record de qui ens va fer mal?

. Sigues sincer amb un mateix a l’hora d’identificar el què vas sentir per aquella persona i dignifica-ho: et vas enamorar? Vas estimar de veritat? Vas confiar en algú que semblava dir la veritat? … No t’avergonyeixis dels teus propis sentiments encara que acabessis decepcionat. Normalment tota història que acaba va tenir una etapa igual de real en què vas viure una història xula, i aquesta també compta.

. Sigues sincer amb tu mateix de nou per a identificar què sents per aquella persona en el present. Encara et fa ràbia? Encara et sents decebut?

. Treballa amb les emocions negatives que encara restin. Enganyar-se un mateix simulant que ja no ens molesta o importa algú, no permet fer net i avançar. Per a treballar aquestes emocions, un cop reconegudes, cal arribar a conclusions que ens siguin vàlides. Deixa de buscar perquès que et covencin ja que no els solem trobar. Millor assumim que algú va decidir seguir la seva vida sense nosaltres, i ens va tocar tirar endavant tot i això.

. Decidir conscientment recordar aquestes conclusions cada vegada que ens topem o recordem la persona en qüestió.

. Assumir que segurament no oblidarem a la majoria dels humans que han estat protagonistes de la nostra pel.lícula, però si els podem reubicar en el nostre món mental serà més fàcil d’integrar-los com a un capítol més dins la nostra biografia. Un capítol que podrem rellegir si volem o bé deixar que les pàgines de la història que creem dia a dia vagin pesant més i més, allunyant-nos progressivament del malestar que va generar el final d’aquell capítol. Sí, aquell que ja ha quedat tant enrera…