Partint de la definició d’intel.ligència com a capacitat d’adaptació a les circumstàncies canviants ( una definició diferenciada ja de la clàssica que ens podia venir al cap pensant només en els resultats acadèmics), a ple S. XXI hem de fer un pas més i valorar també la velocitat a la que podem adaptar-nos.

La capacitat d’adaptació inclou la consciència de canvi: el coneixement de base de que tot allò pressumptament fixe o invariable, realment no ho és, i que voler agafar-s’hi amb rigidesa resulta poc efectiu.

Així, tot i que vivim en una societat en canvi constant i, suposadament, tots hauríem d’estar habituats a aquesta circumstància, no sempre resulta senzill. I és que, per a saber-ho fer i, a més, fer-ho amb agilitat, calen algunes habilitats en concret.

Adaptar-se, doncs, inclou:

. Tenir versatilitat, és a dir, ser flexible. Ser capaç de canviar d’opinió, per exemple, un cop escoltats els arguments alternatius d’algú altre que resulten més encertats que els nostres.

. Atrevir-se a experimentar amb els propis potencials, tant a l’hora de treballar com durant el temps lliure. Aquesta característica inclou evitar encasellar-nos de manera estricta en algunes activitats, grups o estils de vida. Fer coses que no hem fet abans, parlar amb gent que no havíem vist abans, anar a llocs que desconeixíem fins al moment són alguns exemples que fan anar la nostra ment a una altra velocitat o direcció.

. Fer ús de les habilitats socials per tal de gestionar les noves situacions: saber conèixer gent sense por (iniciar converses i no només restar a l’espera de què ens diguin alguna cosa, per exemple) o  poder perdonar (ja que per avançar i/o passar pàgina, a vegades cal perdonar i perdonar-se) serien algunes d’aquestes capacitats de relació.

. Augmentar els coneixements vinculats a la nova fase, ja sigui formant-se al respecte o ampliant la búsqueda i integració d’informació relacionada. Canviar de context inclou que hi haurà nous aconteixements, espais i funcionament que caldrà saber o aprendre.

. Fer una bona gestió de les emocions. De la pròpia ansietat, de les inseguretats, dels factors sorpresa, de les alegries i també de les frustracions o desencisos. La intel.ligència emocional permet ser conscient del què sentim, associar-ho a la situació que ho genera i donar-hi una resposta el màxim de saludable, en tots els sentits, possible.

Un plus? No haver de destinar un temps excessiu per a fer-ho.  Posant més atenció o dedicant més temps, però, a aquells processos que ho requereixin.

L’objectiu, doncs, és assolir una adaptació amb agilitat però amb aquell grau de consciència necessari per a viure-ho i no només veure-ho a passar.