S’ha escrit molt sobre les relacions i sobre les dinàmiques de la convivència, però segurament la situació actual està posant a prova a moltes parelles i famílies.

La diversitat de situacions que pot incloure el moment present és tant àmplia que podríem trobar-hi de tot;  des d’haver d’anar a la feina a no tenir-ne. D’haver-hi de prendre precaucions extra a fer més hores de les habituals. Des del format de teletreball a la incertesa econòmica del demà. A estar convivint amb membres de la família de diferents edats (incloent gent gran, infants, adolescents, persones de risc, persones amb malalties,….) a estar passant el confinament amb amics, companys de pis, parella (recent o no) o en solitari. Tenir persones estimades ingressades, o haver-ne patit la pèrdua. O tenir un o varis menors a casa, amb edats similars o diferents…. Amb  necessitat de sortir al carrer, de veure les amistats, de fer tasques acadèmiques, de celebrar aniversaris, de fer extraescolars de tot tipus o de jugar a la play i haver de posar noves normes a casa….

Ens podem trobar en alguns moments en què ens podríem identificar amb els personages d’aquest vídeo d’animació (Aquí )

Resumeix de manera senzilla què podem fer per a conviure millor amb els que tenim a casa i què és funcional i què no.

No és funcional i, per tant, no ens ajuda ni a resoldre el problema ni a viure de la millor manera en un mateix lloc:

. Voler imposar-se a l’altre.

. No escoltar la versió que ens pot aportar, incloent les noves propostes de solució.

Aquesta actitud de no escolta i de voler tenir la raó facilita enfrontaments directes que comporten emocions com la ràbia i la frustració, a més d’entrar en dinàmiques de lluites de poder per qualsevol cosa que, un altre dia qualsevol (sense confinament) podria semblar irrellevant. Per altra banda, i com passa també en el vídeo, repercuteix directament en aquells que ens envolten, que podrien agafar-nos de model i acabar contribuint a fer el conflicte més gran.

Sí és funcional i, per tant, recomanable:

. Estar atent a les necessitats de l’altre, escoltant i observant la seva posició.

. Negociar solucions que poden aportar beneficis per a les dues bandes.

La comunicació assertiva ens torna a apropar a les solucions. Però també és cert que, sobretot en els casos en què la parella ja venia d’una etapa “complicada”, ens pot ser encara més útil tenir un guió, és a dir, no haver de negociar constantment a cada petit entrebanc sinó negociar unes pautes de convivència generals per aquesta fase i que incloguin temes com els límits, els espais i temps personal, la gestió de la logística i l’organització de les tasques derivades de la convivència i els membres de la unitat familiar.

Per tal de concretar encara més aquestes propostes generals, des del Col.legi Oficial de Psicòlegs s’ha editat una guia que us convido a revisar aquí. Hi trobareu propostes per a gestionar la convivència durant el confinament, tant si esteu en parella com en família.

I si voleu un cop de mà per a viure-ho millor, no dubteu en contactar amb Tu Pots Psicologia 🙂