El TDAH (Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat) és un Síndrome definit per 3 símptomes (Dèficit atencional, Impulsivitat, Hiperactivitat) d’inici infantil, alta expressió comportamental, etiologia genètico-biològica-ambiental i que sol persistir en l’adolescència i edat adulta.

En podem distingir 3 tipus segons quin dels símptomes principals predomini:

1. Predomini Desatenció.
2. Predomini Impulsiu-Hiperactiu.
3. Tipus Combinat.

Els objectius en el treball amb famílies són 2:

1. Millorar la Convivència.
2. Propiciar la Confiança.

Les famílies que presenten un integrant amb aquestes característiques saben la dificultat que suposa mantenir un ritme regular al llarg del dia, havent de fer un seguiment intensiu de l’afectat/da.

Com podem recolzar a una persona amb TDAH i ajudar-la a organitzar-se?

La base fonamenal és l’Acceptació de la persona i les seves característiques, i adequar les expectatives a aquestes, per tal de reduir la frustració dels pares i també dels fills afectats.

El TDAH és cada dia més conegut. Plantegem algunes idees per ajudar als fills amb aquesta casuística.

El passat dijous 31 de maig vaig portar a terme una xerrada a l’IES Mig-Món de Súria. Estava organitzada per l’Ampa del centre, amb la col.laboració de la direcció i també de l’Ajuntament del municipi. En la xerrada, es van aportar algunes informacions clau i idees per a millorar l’adaptació mútua de pares i fills al TDAH. Podeu trobar més informació i fotografies de l’activitat a la pàgina web de l’Ajuntament de Súria. Us en deixem una mica de resum:

Aconsellem seguir les pautes següents:

• Discurs organitzat, lineal i amb resum final.
• Evitar barrejar temes.
• Evitar els retrets.
• Demostrar que els has escoltat (repetir) i establir un format de relació basat en la parla i l’escolta mútua.
• Recalcar que el que no acceptem són els fets, sí a ells/es.
• Procurar ser un model a seguir.
• Fer ús de recolzaments gràfics visuals que resumeixin aquells missatges que repetim verbalment a diari.
• Mostrem-los pas a pas com fer les coses,  no donem per suposat que poden agafar ordres complexes i ells mateixos simplificar-les i organitzar-les. Ex. “Endreça’t l’habitació” pot ser una ordre massa àmplia, és més convenient dividir aquesta tasca global en altres de més simples i començar per aquí.
• Combinar l’ajuda farmacològica amb els nous recursos conductuals.

I, sobretot, estiguem tant pendents d’allò que fan bé com d’allò que no ja que les persones escoltem més, ens motivem més i ens impliquem més amb la causa quan ens sentim valorades.

Recordem, a més, que l’Autoestima de les persones afectades per TDAH està afectada per la quantitat de correccions, càstigs, retrets, … que acumulen al llarg del seu dia a dia. I encara que els pares estiguem també cansats de fer tot el seguiment, no podem oblidar que som l’adult i qui més l’ha d’ajudar en aquest procés d’adaptació.