L’ Entrenament Funcional (Ent.F.) fa treballar el nostre cos de la manera com aquest està concebut per funcionar, és a dir, no es simplifica l’exercici només en un moviment on intervé un sol múscul de forma aïllada, sinó que es tracta de reproduir moviments d’amplitud, que activen, a la vegada, un conjunt de músculs que es contrauen de forma altament coordinada entre ells i així s’assoleix un resultat de moviment globalitzat. En aquest moviment global, la coordinació, l’equilibri, la implicació energètica, l’esforç muscular i la concentració mental són com un gran equip que treballa plegat vers un únic objectiu.

L’Ent.F. requereix d’aprenentatge. Aquest aprenentatge però, és força senzill d’obtenir, ja que les progressions a seguir es presenten de forma molt ordenada. Amb l’aprenentatge millora la coordinació, amb ella el control del nostre cos, per tant la seguretat en la pràctica i així esdevé un gran suport motivacional en temps present, és a dir, en cada sessió de treball trobem el resultat dins la mateixa pràctica.

És multi planar, és a dir, l’exercici a fer ens fa treballar en els tres eixos de moviment a la vegada, per tant, hem de ser capaços de controlar les direccions endavant-enrere, amunt-avall i dreta-esquerra en cada proposta. Aquest control no és d’extrema dificultat sinó que converteix la pràctica en quelcom engrescador i produeix un elevat component de resposta positiva. Cada intent esdevé un nou repte a superar.

L’Ent.F. és també un condicionament metabòlic. La paraula metabòlic fa referència directament a la demanda energètica necessària per a fer els exercicis. Si la implicació muscular és nombrosa sembla prou evident que la despesa energètica del treball serà generosa i per tant aquest tipus de treball esdevé una gran elecció alhora de restar calories.

Els esportistes que requereixen de millores en els seus gestos tècnics, troben en aquest tipus de treball una eina ideal per millorar en l’aspecte físic i coordinatiu específic, doncs la varietat d’aplicacions dels exercicis funcionals fa que l’esportista s’entreni trobant exercicis precisos en aquells gestos tècnics que realment necessita potenciar de cara al seu esport.

L’entrenament funcional és part de la preparació física i converteix aquesta en un treball altament divertit: saltar sobre un minitramp, mantenir l’equilibri sobre una pilota gegant, estirar d’una goma elàstica tot saltant amb un peu, rebre i llançar objectes sobre un plat d’inestabilitat etc…són situacions difícils de executar sense un somriure.

La millor manera d’iniciar-se en l’Ent.F. és mitjançant un entrenador personal que valorarà el nivell inicial de cada cas i planificarà una progressió individualitzada i engrescadora per assolir el gran ventall de millores que aquest mètode ofereix.

 

Per:

Jordi Comas Vilalta. Llicenciat en Educació Física.

Triatleta des del 1987. Entrenador Personal i Coach en Functional Training.

Please follow and like us:

Lídia Costa Ballonga. Psicòloga col.legiada 11.743 per COPC. Llicenciada en Psicologia per la UAB, Curs de Postgrau en Psicologia Clínica i de la Salut per la UdG, Màster ITEAP en Intervenció Clínica i Escolar | Psicoterapeuta i Orientadora personal, familiar i acadèmica | Formadora d'emprenedors, buscadors de feina i treballadors en actiu | Docent en col.lectius de joves, adults, dones i gent gran | Col.laboradora en mitjans audiovisuals i de premsa escrita

No hi han comentaris

Facebook
Facebook
Pinterest
LinkedIn
Instagram