Els pilars en una relació sentimental perquè sigui funcional?

Molts autors, i de moltes àrees de coneixement, han explorat els pilars d’una relació sentimental, és a dir, aquells components que resulten fonamentals perquè aquesta tingui la base suficient com per a poder gaudir-la durant temps.

Segons Àlex Rovira (escriptor, consultor i conferenciant), per exemple, hi ha 5  potes de l’Amor que, si compartim, ens porten a la plenitud de la relació (és a dir, a no pensar el substituir l’altre per ningú més). Aquests pilars, segons aquest autor, serien:

1. Confort relacional: Estàs còmode amb aquesta persona? En el dia a dia, en general, interactuant i compartint espai i temps amb ella i els seus hàbits?
2. Valors compartits: Esteu d’acord en temes com els valors, la religió, la política, la salut, l’ètica, el medi ambient o altres que considereu importants?
3. Orgull social: Sents que pots presumir de l’altre públicament, presentar-lo a les teves amistats/ família… o, pel contrari, t’avergonyeixes de la seva forma de ser o de part d’aquesta…?
4. Acoblament sexual compartit: Funcioneu en l’àrea més íntima? És satisfactori?
5. Teniu un projecte de vida compartit i actueu en coherència al mateix temps?

El psicòleg Walter Riso resumeix els pilars en tres, considerant de màxima rellevància l’atracció i desig que sentim per l’altre, la confiança a l’hora de compartir inquietuds, idees i preocupacions, així com la tendresa, amb l’empatia i atenció cap a l’altre que aquesta implica.

«Un amor completo, sano y gratificante, que nos acerque más a la tranquilidad que al sufrimiento, requiere de la conjugación de tres factores: deseo (Eros), amistad (Philia), y ternura (Ágape)». Walter Riso

Intimitat, passió i compromís, en diu el professor en Desenvolupament humà  Sternberg en la seva Teoria triangular de l’Amor,que podeu llegir en un anterior post d’aquest mateix blog.

En relació a la intimitat, gràcies als estudis del ginecòleg i la sexòloga Masters i Johnson, sabem que fins i tot problemes en la sexualitat que podrien ser originalment atribuïts a psicopatologies, no sempre ho són i, en molts casos, poden ser resòlts reafirmant aquesta confiança en un mateix i en la parella (a més de l’ampliació de recusos).

Així, les relacions amoroses tenen una triple vessant de supervivència, segons Pilar Varela (psicòloga, professora universitària i colaboradora de ràdio i televisió), emocional, conductual i mental. És a dir, que les emocions, els actes i els pensaments han d’anar en consonància, considerant que la persona enamorada experimenta ja en un primer moment canvis en el cos, en la ment i en el comportament.

Eduardo Jáuregui, professor de psicologia positiva, en la seva obra “Amor y Humor”, considera que el sentit de l’humor és un aspecte que no podem oblidar, i que resulta fonamental en el desenvolupament de l’amor romàntic, així com de l’erotisme i la sexualitat.

Podríem afegir, arrel dels anys de treball en aquesta àrea, que també resulten punts d’inflexió temes com  l’interès per al creixement personal (l’interès en comprendre’s un mateix i millorar com a persona), la tipologia de relació que volem tenir (si inclou o no altres persones i amb quin format),  la visió sobre la maternitat/ paternitat (tipologia de família amb què pensem), així com l’enfoc sobre la igualtat de gènere (qui porta o portarà el pes de què i si als implicats/implicades els sembla bé).

En definitiva, us hem recollit un conjunt de referències que ens permeten identificar en quin punt estan les nostres relacions. Com una mena de termòmetre per averiguar en què aprovem i en què ens cal millorar si no volem suspendre, congelar-nos i situar-nos en l’àrea del Desamor… Tot i que deia Eduard Punset (autor, entre molts altres,  del llibre “Viatge a l’Amor”) que la millor cura per al desamor podria ser tornar a enamorar-se…