Lluny de voler resoldre amb agilitat qualsevol tipus pèrdua d’atenció o de memòria vinculada a  diagnòstics que requereixin emprendre accions enfocades directament a gestionar els mateixos, hi ha persones que podríem dir que tendeixen a la dispersió.

Si busquem una definició de “dispersió” al diccionari, trobem que és la desviació de la direcció original que experimenten les partícules en moviment o les ones, en funció de la seva energia, com a conseqüència de la interacció amb una partícula (Font: Optimot). Aplicat a la vida diària, podríem redefinir-ho com a la desviació de la direcció original que portem amb una finalitat concreta com a conseqüència de detectar o pensar en una altra cosa, amb elevades probabilitats de deixar la primera a mitges o, fins i tot, d’oblidar-la totalment durant una estona determinada.

Alguns exemples quotidians:

. Començar una acció i enllaçar-la amb l’execució d’altres, deixant-les totes o alguna inacabada pel camí. Ex. en les tasques de neteja domèstica en què es comença sense un ordre concret i ens anem regint segons el què detectem que cal fer. Passada una estona, ens podríem trobar amb tot a mitges….

. Sortir a comprar algun producte i tornar amb altres però no amb el primer. Confiem en la memòria i no comptem amb què, sovint, cal passejar per tota la botiga per anar a buscar el nostre producte objectiu, de manera que els nostres sentits poden rebre altres senyals d’altres productes que també ens poden fer falta o interessar. Sense comptar amb les ofertes, que fan que surtis carregat del súper quan no tenies aquesta intenció…. I arribes a casa i encara et falta justament el què anaves a buscar…. Ups.

. Preparar vàries coses a la vegada i deixar-se elements rellevants, com les motxilles dels nens per l’escola, les maletes per marxar de cap de setmana, els tuppers amb els àpats del dia, ….Entre altres.

Pot causar aquesta dispersió l’excés de tasques a fer, estar en una etapa d’estrés i la sensació de no poder pensar, tenir moltes idees o preocupacions al cap, intentar fer una acció i que ens distregui de la mateixa algú de l’entorn, la desorganització o desordre domèstic, estar nerviós o emocionat perquè cal fer quelcom nou, haver canviat recentment de pis, feina o format familiar, estar enamorat, …D’alguna manera, totes aquelles situacions que fan que, a més de voler fer allò que pretenem fer en el moment present, estiguem pendents de manera física o mental d’altres coses.

Com podem reduir aquesta dispersió causada pels motius anteriors? Algunes propostes serien:

. Ser el rei dels apunts, és a dir, prendre nota de tot allò que pretenem fer. Vindria a ser la llista de la compra o la llista on anotem tot allò que cal posar a la maleta. Actualment disposem de les Notes en diferents formats en els nostres mòbils o PCs o fins i tot d’aplicacions com ara EverNote, en la qual podem anotar i arxivar-ho a mesura que ens ve a la ment. En relació a la llista de la compra, els supermercats més grans ja disposen en moltes ocasions d’aplicacions que permeten  fer aquesta gestió online o, si més no, fer la llista de la compra amb preus inclosos (cosa que, per altra banda, va bé per al pressupost domèstic).

. Fer Plannings personals i familiars. En relació als Plannings personals, són útils els de curt o (màxim) mig termini, és a dir, que incloguin allò que ens cal fer durant el mateix dia (si és a mig termini, caldrà sincronitzar-ho amb l’agenda de la setmana). El millor moment per a fer-ho? Depèn de si viviu o no en família. De ser així, és recomanable a primera hora, abans que ningú altre hagi començat a generar moviments per casa. O bé, un cop ja sou al recinte de la feina,  abans d’iniciar la jornada laboral (junt al cafè amb llet, per entendre’ns). També aquí són vàlids els formats digitals, per la seva agilitat i fàcil seguiment. No dubteu a posar-vos alarmes per aquells punts en què sospiteu que podríeu tenir més oblits o els què calguin ser resolts en una hora concreta.

L’hora del Planning.

En alguns casos, el temps personal és més fàcil d’aconseguir al vespre. També és un bon moment per a preparar la jornada següent, sobretot per aquells que no dormiu plàcidament perquè esteu neguitosos per l’endemà. Deixar pensat i/o anotat com resoldrem (o començarem a resoldre) tot això al dia següent ajuda a dormir millor. De tota manera, després de preparar el Planning, sol ser bona idea fer alguna altra activitat que ens en distregui, ja sigui llegir o mirar una sèrie de Netflix.

. Establir ordres fixes o rutines que repetim en el dia a dia. Igual que és recomanable per als més petits que hi hagi accions que es vagin repetint cada dia perquè ells mateixos puguin prendre’n la iniciativa en un moment donat, també és útil per als adults fer algunes activitats en el mateix ordre o format. Aquest fet permet que es faci amb més velocitat i precisió ja que ho tenim controlat. Cal anar, però, amb especial atenció el dia que trenquem aquesta rutina ja que llavors el risc d’oblidar-se coses en llocs insòlits augmenta. Un exemple són els canvis de bossa. El dia que es canviem de bossa o maleta de treball cal parar especial atenció al traspàs d’objectes d’un a l’altre.

. Pel mateix motiu que les rutines domèstiques són recomanables, també ho és l’0rdre físic. Amb suport professional,  si cal o podem. Si tot té un lloc, és més fàcil de trobar i de plegar per part de tots els membres de la família. I si hi ha canvis en relació al lloc on es guarden els objectes, cal avisar a la resta. No és mala idea indicar-ho gràficament (cartells, gomets, dibuixos, ….) per tal que no suposi un problema a ningú i ens poguem estalviar conflictes familiars innecessaris.

Cada cosa al seu lloc.

Podeu copiar, inventar o trobar diferents idees per a organitzar la llar. Marie Kondo, amb el llibre La Magia del Orden   i el seu mètode Konmari és una de les més mediàtiques dels últims temps. La seva lectura o visió de tutorials a Youtube poden servir-vos de base en aquest sentit, ja sigui per a copiar literalment o per a innovar però almenys per parar atenció una estona al tema.

Només són algunes propostes, però el missatge que cal considerar és que, si tenim distraccions freqüents degudes al ritme diari, val la pena pensar una manera millor d’organitzar-nos per tal de reduir-les. No passa absolutament res transcendental per tenir petits oblits dels que es resolen amb dites populars (tipus Qui no té cap ha de tenir cames) però, emocionalment parlant, ens sentim millor quan, almenys en el nostre territori privat i quotidià, ens sentim segurs d’aconseguir fer allò que ens hem proposat inicialment, sense perdre’ns massa pel camí.

Som-hi?