Estàs trist/a? Plores amb facilitat? Et costa ser positiu? Veus el futur negre? Et trobes sense ganes de fer res? Costa anar a la feina o has deixat d’anar-hi? Se’t fa difícil concentrar-te? Encara que t’animin, no notes millora? Has deixat de notar plaer en activitats que t’agradaven? …. Fa dies, o fins i tot mesos, que et trobes així?

Segons el manual de diagnòstic de referència DSM-IV-R podem parlar de Depressió major quan, no havent perdut un ésser estimat darrerament ni explicant-se el teu malestar per diagnòstics d’altra naturalesa, notes gairebé a diari símptomes d’aquest tipus:

1. Estat d’ànim Baix.
2. Reducció del teu interés o plaer en qualsevol activitat.
3. Augment o reducció de pes/ gana.
4. Insomni o hipersomni.
5. Agitació o enlentiment motor.
6. Fatiga o pèrdua d’energia.
7. Sentiments d’inutilitat o culpa.
8. Problemes de concentració o per a la presa de decisions.
9. Idees recurrents de mort o suïcidi.

I aquests símptomes interfereixen clarament en el teu funcionament quotidià, sense ser deguts a medicaments, consum de drogues o cap condició mèdica general.

Es tracta d’una malaltia que afecta a molta gent al món. De fet, es calcula que hi ha més de 300 milions de persones que la pateixen. La OMS (Organització Mundial de la Salut) la considera una malaltia mental freqüent.

La mateixa OMS diu que Espanya és el 4rt país d’Europa amb més casos de depressió, podent afectar a 2 milions de persones, només per darrera d’Alemanya, Itàlia i França, respectivament (dades OMS octubre 2019 que pots ampliar aquí).

És per aquest motiu que cal estar atent a la gestió de les emocions, a la interpretació de la nostra realitat més quotidiana i a les accions que fem per tal de fer-la més dinámica i positiva. Però, sobretot, és molt important que sapiguem demanar ajuda. Tenir una depressió no vol dir ser dèbil. Ni és culpa teva. Ni ens n’hem d’avergonyir o amagar. Hem d’intentar sortir-ne i, això, amb ajuda, sempre és menys difícil.

Us convido a veure aquest curtmetratge fet per la mateixa OMS en què utilitza una metàfora en forma de gos negre per a fer un símil que pugui ésser entès per a tothom. Veureu que, si us heu sentit mai així, us hi podreu sentir identificats. I aquells que no heu patit aquesta situació, la podreu entendre millor.

Si el veieu sencer, us adonareu que a l’última part presenta propostes de recuperació, com ara la reactivació, l’esport, el compartir com ens sentim i el registrar l’estat anímic per aprendre a prevenir recaigudes. Poseu-vos sobre la imatge per accedir al vídeo.

I, sobretot, no dubteu a demanar hora. No cal que ho passeu sols/es!!

Si et persegueix el “gos negre” fent que la teva visió de tu mateix, l’entorn i el futur estigui també tenyida d’aquest color, cal que actuis.