La por és un concepte que tenim clar. Sabem identificar allò que ens espanta, si més no quan ho tenim al davant. Podem enganyar-nos a nosaltres mateixos dient que no ens frena res o bé expressar obertament el pànic escènic, però dins nostre la por ens dóna unes pistes claus: Taquicàrdies? Dificultats per a respirar? Acceleració general? Dificultat per als moviments precisos?… O bé aturament global? Incapacitat per al moviment? Clavament de peus a terra? Paràlisis de la paraula?… Ganes de plorar? Dificultat per a expressar com et sents? Sensació d’incomprensió de l’entorn?… Sensació de pànic? Sensació que el cos es desfà o es buida? …. Insomni? Atacs de pica alimentària o nus a l’estómac?…

És important delimitar i identificar les nostres emocions i també les accions i pensaments que en deriven. I poder posar nom al què ens passa i elaborar una escala que valori de menys a més quines situacions ens generen més pànic. A ser possible, començarem de mica en mica, és a dir, afrontant primer aquelles situacions que ens generen menys ansietat o bloqueig per passar progressivament a les de més nivell. La clau és anar essent conscient dels progressos, per petits que ens semblin, i evitar les recaigudes amb els nostres recordatoris de les etapes ja superades.

La por és un drac que es fa més gran com més l’alimentem. Viu precisament de tots els poders que li anem otorgant i, sobretot, de la presència que li donem en el nostre dia a dia. És normal tenir por, i fins i tot és sa en moltes ocasions (quan evita actituds massa impulsives o temeràries), però quan ens impedeix fer allò que ens agradaria és el moment de posar-nos mans a l’obra per mirar de superar-la.

No sempre és fàcil o ràpid, depèn també del tipus de persona que som i de les experiències que portem acumulades, però, com diuen en anglès: “KEEP CALM & BREATHE” que vindria a ser un “TRANQUIL, JA VA PASSANT”. Entra, respira, recorda’t que ets capaç, passa els nervis del moment i supera-ho. Tranquil, ja va passant.