Aquestes són algunes de les frases i pensaments que endarrereixen el moment en què les persones demanen ajuda a un professional de la psicologia:

. Pensava que podia fer-ho jo sol/a o Vull fer-ho jo sol/a.

. No necessito ajuda.

. Jo ja sé que són tonteries, aquestes coses que em passen.

. Ara tinc altres prioritats.

. No estic tant boig/boja.

. Si jo ja sé què he de fer, passa que no puc.

. Jo ja hi he pensat molt.

. Com vols que m’ajudi algú que no em coneix de res?

. Què em pot dir que em solucioni aquest problema que tinc?

. Com em pot ajudar només “parlar” amb algú (i a sobre pagar)?

Si en alguna ocasió us hi trobeu, tingueu en compte el següent:

. Al psicòleg no s’hi va perquè s’està “boig”, s’hi va per intentar fer les coses millor.

. Haver pensat molt de temps en alguna cosa no és sinònim de trobar-hi solució. S’arriba a les solucions quan ampliem el punt de vista. No és fàcil fer-ho sol, va bé fer-ho amb algú que ho fa moltes vegades al dia, cada dia i amb moltes persones diferents, és a dir, un/a professional.

. Pot ser sorprenent com en una hora algunes de les pors que tens poden començar a dissipar, algunes de les preguntes es poden enfocar i alguns dilemes es poden aclarir.

. El fet que el psicòleg no et conegui és el que marca la diferència, precisament. No té prejudicis ni idees prefixades sobre tu, sap la informació des del teu punt de vista i com tu la hi expliques, i amb aquestes bases, junts, podeu configurar un pla d’acció personalitzat.

. Encara que a vegades ens agradaria no necessitar els altres per a fer les coses, normalment no és així. No et fa més digne sortir-te’n sol, et fa més digne recuperar la felicitat el més aviat possible.

. Quan no va el comandament de la TV li canvies la pila, quan et creix massa el cabell vas a tallar-te’l, quan es buida la nevera surts per reomplir-la, …. Doncs quan no et sents bé, estàs desorientat, tens dubtes o vols compartir allò que penses, que tems o que t’angoixa, vas a consultar-li a un psicòleg. I no passa res. Només has anat al psicòleg.

. Les “tonteries” que et preocupen i no et deixen fer la vida que voldries fer NO són tonteries. Si ho fossin realment no t’impedirien dormir.

. Es pot anar al psicòleg amb formats i freqüències molt diferents: consultes puntuals (una visita i prou), de tant en tant (per fer posades en comú i rebre orientació), de forma continuada, seguint una pauta de tractament, … Segons els interessos personals, l’economia, la gravetat o urgència del cas.

. S’hi pot anar sol, amb parella, amb família, … Tot depèn del cas i del professional.

Així que us animem a fer el pas. Quant de temps vols seguir donant-li voltes?