… Ser una persona equilibrada, amb criteri i flexibilitat suficient per a corregir, si cal,  la trajectòria en el moment òptim podria definir emocionalment la maduresa.

Es diu de la maduresa que és un estat. Un estat que, a part de l’edat (que pot ser variable), inclou algunes característiques que podem tenir de sèrie però que, habitualment, aprenem a partir de les diverses experiències que podem viure. La duresa o intensitat de les mateixes no resulta directament proporcional al nivell de maduresa o coneixement que ens aporten. Són les conclusions sobre les decisions i els seus resultats les que ens permetran augmentar el nostre nivell de criteri o bé, contràriament, facilitaran que repetim patrons i que, per tant, tornem a trobar-nos en una situació similar passats uns mesos…. I ens preguntem un altre cop el perquè.

Així, entre les habilitats que ens faran més fàcil madurar, podem considerar-hi:

. La capacitat d’autocrítica, és a dir, de veure’ns com som i de valorar fins a quin punt els nostres actes han resultat o no encertats i fins a quin punt podem rectificar-los o, almenys, no repetir-los si no ho han estat.

. La tolerància a la frustració: En aquest sentit, saber assumir que possiblement no tot anirà en la línea que podem haver pensat o, fins i tot, preparat, ens ajudarà a reduir la ràbia o tristesa que ens pot generar si això passa. La tolerància a la frustració inclou, també, la flexibilitat i els recursos emocionals de retorn a la calma per tal de poder pensar amb claredat els passos a seguir a partir d’aquest moment de poca motivació.

. L’acceptació de la validesa dels altres, és a dir, la reducció de l’egocentrisme o narcissisme que podem haver practicat durant una etapa de la nostra vida, potser més centrada en nosaltres mateixos/es i no tant en lo admirables que poden ser els i les altres quan ens hi fixem. Aquesta nova mirada és la que ens permetrà establir-hi relacions des de la simetria, evitant els jocs de poder en què es basa la desigualtat entre els i les iguals.

. L’autonomia personal, que vol dir poder fer coses per un mateix/a. Aquest fet no és incompatible amb voler actuar i viure en companyia,  però redueix les probabilitats de caure en relacions sentimentals basades en la dependència i la necessitat de ser acompanyat i, en ocasions, protegit per la parella.

La maduresa, doncs, no arriba sola amb l’edat cronològica i no està associada a les arrugues i la vellesa, sinó més aviat a l’autoconeixement, la descoberta i valoració de qui ens envolta i la gestió de les emocions que ens dificulten ser feliços.

Si creus que el teu camí cap a la maduresa emocional pot estar encallat, no dubtis en demanar-nos hora a tupots@tupotspsicologia.com o al Tel 636233826. Ho valorarem conjuntament i, si cal, hi posarem recursos per a que progressi adequadament 🙂

Fem que els dies sumin.