En psicologia, cal destacar la importància de la gestió de la família ja que, si bé l’objectiu habitual és ajudar-nos, no sempre ho aconseguim ja que amb l’amor no n’hi ha prou.

Família, amb l’amor no n’hi ha prou

Moltes vegades tinc ocasió d’ observar i treballar amb les famílies i m’adono de com entre els seus membres pot haver-hi amor però mala convivència.  O bé molt d’amor però no saben com ajudar-se entre ells, tot i voler-ho fer al màxim de bé.

En resum, que veig que l’amor no és suficient.

Llavors, ens podem demanar: Què més podem fer-hi si resulta que ja tenim el fonamental?

Cal:

. Existència i respecte per les pautes familiars. Al nivell òptim. Recordant que les relacions entre els membres de la mateixa família són de persona a persona tot i que les edats siguin diferents. Uns límits clars i el tracte respectuós inclou un to de veu adequat que acompanyi els missatges que, podent ser ferms, mai haurien de ser agressius. Si el mètode no funciona, planteja’t canviar el mètode ja que no pots fer una devolució de la família en pack…

. Escoltar. És indispensable obtenir primer la informació i després reforçar, avisar o aconsellar. I s’escolta millor sense presses i sense mòbil de manera que, portar a terme una conversa entre els membres de la parella, amb un dels fills o varis, o conjuntament, no sempre podrà improvitzar-se. A vegades val més destinar un minut a quedar per parlar després de sopar que no pas assentir sense sentir res del que ens estan dient i crear aquest precedent. Sobretot perquè porta de la mà la sensació del teu entorn de que et són indiferents i això podria portar a mig-llarg termini una falsa sensació de calma en la convivència. I dic falsa perquè podria resultar d’um grup de persones que han acabat decidint no explicar-te gairebé res del què els passa. Han deixat d’atabalar-te? Tens més hores per tu? Tothom et deixa fer la teva? Llavors, millor sospita. O els fills ja s’han fet grans o bé cadascú va a la seva, incloent la teva parella….

. Permetre’ns ser com som. En el fons és una modalitat de respecte. Cal deixar aflorar la personalitat dels que ens acompanyen en el trajecte vital, encara que tot el que hi veiem no ens agradi. Una cosa és adaptar-se al medi i una altra mimetitzar-s’hi. Recordeu que volem la millor parella del món i uns fills genials, no una tropa de clons de tu mateix…. no?

. Una bona distribució del temps destinat a cada membre del nostre equip. No per estar tots junts el màxim de temps possible (si podeu, feu-ho, però) sinó perquè el que tenim els uns amb els altres sigui de la màxima qualitat. Hauria d’incloure:

– Moments per a tu. Segons les possibilitats, és clar, però val des d’una hora d’esport a una infusió al terrat després de dinar o una banyera al final del dia.

– Moments per la parella. Igualment, des de quedar per fer un tallat a la cafeteria de sota casa fins a sortir a sopar de tant en tant. No oblideu que la base de la família que heu creat o que teniu en el present siu vosaltres així que heu de procurar estar al dia i alimentar la xispa que va iniciar aquest projecte!

– Moments per estar tots junts. Fent qualsevol activitat a casa, al parc, en una sortida o menjant unes crispetes davant la televisió.

– Si teniu varis fills, ajuda a reduir les conductes de gelosia i a que cadascun es senti valorat de manera individual (i també es pugui sentir especial per a tu, punt molt rellevant perquè llavors les negociacions familiar siguin una mica més àgils), destinar moments a cadascun d’ells de manera individual. Per assolir aquesta fita haurem de valorar la nostra disponibilitat i també la seva edat. Però es poden aprofitar, per exemple, els temps d’anada o tornada a l’escola, els moments d’espera de les extraescolars en què t’acompanya el que no està participant en l’activitat, l’acompanyament durant la banyera parlant de les vostres coses, sortir a berenar junts, adoptar una petita afició comú (des de regar un enciam a la torreta del balcó a pintar-se les ungles), el teu conte personalitzat d’abans d’anar a dormir, la cançó que canteu al recollir-lo de casa dels avis,….

Si tots ens sentim com a part de l’equip, tots tenim opció d’opinar sempre que respectem les pautes (normes) familiars i convivim en un ambient agradable, llavors l’amor acaba de fer que tot sigui una mica més perfecte.

Recorda, “Impossible is nothing”.