Quins efectes s’han detectat en l’adolescència després d’un any sota els efectes del COVID-19?

Tristesa, irritabilitat, aïllament i fatiga pandèmica, amb augment de la simptomatologia depressiva i les addiccions a les pantalles.

Comparteixen aquestes conclusions els i les tècniques de la salut mental, junt als col.legis de professionals com el COPC (Col.legi oficial de psicòlegs de Catalunya), el COP (a España) o l’APA (a Estats Units). Se n’han fet ressó també els diaris, la UNICEF o els portals de Salut. I així ens ho mostra la pràctica diària amb els i les adolescents.

Afegiríem també l’oscil.lació de la motivació, amb desgana per a activitats que abans podien ser satisfactòries o la dificultat per a reiniciar aquestes, encara que durant la pràctica siguin viscudes animadament. Aquesta situació es va viure també durant el desconfinament posterior a la primera onada, quan alguns nois i noies, després del confinament, mostraven poc interès per a tornar a sortir a l’exterior en les hores permeses.

Actualment, les hores de classe amb mascaretes i grups bombolla, les dificultats per a la socialització, la reducció de les possibilitats d’oci i vida social, les normatives canviants o poc atentes a les seves necessitats, finals d’etapa pendents, aniversaris no celebrats, processos de dol per a persones estimades, … Sumen dificultat a la gestió emocional i la readaptació continuada.

Cal ser empàtic, tolerant i comprensiu amb la seva situació, alhora que se’ls demana que siguin autònoms i responsables. Per aquest motiu, hem fet un recull d’alguns recursos, idees i propostes que poden ajudar a fer un pas endavant.

Consideracions per a pares i mares d’adolescents:

. Cal buscar en cada cas l’equilibri entre la protecció i l’autonomia, de manera que el desenvolupament de l’adolescent pugui seguir el seu procés tot i estar sota aquestes circumstàncies.

. Les inquietuds de l’etapa s’han sumat a les conseqüències d’un any de pandèmia, és a dir, no podem pensar que la seva preocupació és només aquesta sinó que sol passar el contrari: les seves preocupacions són les habituals per l’edat (relacions d’amistat i personals, pressió social, temes acadèmics, situacions de bullying o ciber bullying, complexes i comparacions físiques pels diferents ritmes de la pubertat, …) sumades a un estat anímic general de fatiga i esgotament per la durada de la situació sanitària. Per tant, cal donar importància a les seves preocupacions, sense jutjar-les i veure-les amb mirada adulta però sense oblidar que tot adult també va ser, en el seu moment, adolescent (tot i que cada generació té les seves particularitats).

. Facilitar la seva socialització en la mesura del possible.

. Negociar els temps de connexió, entenent primer el seu interès (què els motiva? A què juguen? Amb qui es connecten? Com funciona cada joc, aplicació o xarxa?…) i dialogant, amb coneixement i propostes alternatives, sobre la importància de destinar temps a altres activitats.

. Respectar els seus espais però deixant sempre la porta oberta perquè puguin entrar al vostre.

. Facilitar la comunicació, fomentant moments per a fer-ho (desplaçaments, estones compartides fora de casa, activitats conjuntes, …).

. Donar o posar suport en aquelles àrees on tinguin dificultat, com a nivell acadèmic o psicològic.

. Comprendre els seus nervis al reiniciar competicions, audicions, exhibicions o representacions vinculades a les extraescolars recuperades. Recorda’ls els bons moments, èxits i experiències de les lligues o edicions passades.

Si ets adolescent i estàs llegint aquest article, podem afegir que:

. És normal que et sentis diferent uns dies d’altres. El món emocional, l’adolescència i les hormones poden alterar l’estat anímic i fer que, de cop, et sentis molt content i immediatament després, gens.

. Buida allò que portes dins parlant, creant, escrivint….

. Evita aïllar-te i tancar-te en el teu món (inclou el teu mòbil, tablet, pc o play). Tot i que una estona ajuda a socialitzar i a despertar el teu interès i atenció, les estones prolongades o monotemàtiques no t’ajuden a recuperar i descobrir les teves inquietuds.

. Intenta organitzar-te. Cada nova etapa requereix noves rutines i t’anirà bé marcar-te uns horaris i intencions.

. Sigues selectiu amb qui i què t’escoltes (youtubers, instagramers, música, sèries, …) perquè afecten a com et sents. Busca’t gent positiva, optimista i amb ganes. Intenta encomanar els teus moments positius a les teves amistats!

. Busca o recupera activitats que t’han ajudat durant el confinament o que abans et feien estar bé. Segurament encara que no en tinguis ganes, aquestes vindran quan t’hi posis. La motivació a vegades té aquestes coses….

. Demana ajuda sempre que la necessitis. Expressa’t i explica com et sents de la manera que et resulti més fàcil. Encara que els teus estiguin ocupats o preocupats per altres temes, han de saber que no estàs bé. Dir-ho serà el primer pas per a poder recuperar-te. Pare, mare, familiars, amics i tutors estan aquí per a donar-te un cop de mà. I també els i les professionals!

A Tu Pots Psicologia podeu demanar assessorament per aquesta etapa. Us esperem!