Una epidèmia mundial com la vigent ha potenciat l’actitud i el discurs negatiu o pessimista durant una etapa que ja supera l’any. Però podria haver provocat també que siguis una persona tòxica?

Ja és hora d’identificar què ens ha passat i abandonar els comportaments tòxics que haguem pogut iniciar o accentuar durant aquest període de temps. I el primer pas és descobrir en quin punt estem i si estem practicant o no aquests comportaments.

En el present article podràs detectar si les teves conductes poden estar essent tòxiques, augmentant el teu malestar i dificultant la recuperació de les relacions socials. O bé si, al contrari, ja te n’has alliberat. Alhora, et pot servir per a reconèixer quan algú del teu entorn està portant-les a terme.

Sovint intentem reconèixer a les persones que són tòxiques però, el treball de proximitat ens mostra que, en realitat, hauríem de parlar més de comportaments que ho són i menys d’etiquetes que poden començar definint a algú i acabar estigmatitzant-lo.  Així, segurament no ens hem convertit en personatges tòxics sinó que podem haver adoptat expressions i reaccions que sí ho són, fins i tot sense ser-ne del tot conscients!

Tarjetas de felicitación «Abrazo de Cactus y Globo» de islandinthesun | Redbubble

Quan considerarem que ens comportem de manera tòxica?

. Quan tenim una clara tendència a queixar-nos de tot, és a dir, quan ens costa molt (o fins i tot resulta impossible) detectar aspectes a valorar en les persones, les activitats, els ambients o les feines fetes per altres.

. Quan mantenim un discurs negatiu i pessimista, destacant en cada temàtica aquella part incompleta o que podria acabar malament. La causa n’és una distorsió cognitiva que anomenen “filtrat negatiu” i que origina aquesta fixació pels aspectes més complexes de qualsevol activitat i per fer de les dificultats el centre d’atenció.

. Quan ens posicionem com a víctimes de les situacions, personals i socials, identificant la causa i culpa de tot en l’entorn. Aquesta visió, a més,  intensifica el discurs passivo-agressiu en forma de retrets o comentaris sarcàstics que destaquin la nostra inmerescuda situació.

. Quan utilitzem molt sovint la crítica destructiva, buscant i cercant (en conseqüència) elements per a deixar en evidència l’habilitat d’altres.

. Quan ens mantenim estancats en els problemes, sense avançar en la recerca d’alternatives o solucions, i rebutgem les que ens ofereixen les persones que ens envolten.

. Quan, en les converses, el què més ens importa és allò que diem nosaltres mateixos, de manera que traiem valor, temps i atenció a allò que l’altre pugui aportar. Aquesta actitud ens impedeix escoltar allò que voldrien explicar-nos i, alhora, poder canviar les nostres opinions o creences prèvies.

. Quan mostrem poca empatia cap a les necessitats dels demés, prioritzant el nostre propi benefici encara que pugui tenir conseqüències negatives per altres.

. Quan ens movem pel rencor, l’enveja i la gelosia fins i tot en la relació amb les persones que ens importen. Aquestes emocions generen la infravaloració dels seus èxits i el menyspreu per allò que aconsegueixen, justificant així les nostres accions de rebuig.

. Quan tenim personal o vivim en família i ens hi relacionem de manera autoritària, gaudint quan aquesta actitud els genera inseguretat ja que la interpretem com a respecte cap a la nostra persona.

I, sobretot, quan no acceptem que ens estem comportant de manera tòxica sinó que insistim en què tenim la raó…

5 reglas sanas para siempre tener la razón | Bioguia

Com ens en podem adonar si no ens acabem d’identificar amb aquestes característiques?

Si detectes que l’entorn comença a evitar-te, que cada vegada comparteix menys amb tu les seves inquietuds i que et segueixen la corrent en el teu discurs negatiu i ja no intenten convèncer-te com feien abans, podria ser que comencessin a considerar-te com a una persona tòxica i és el moment per a iniciar el teu canvi d’actitud.

Com dèiem, habitualment, les persones no som tòxiques com a tal, però si repetim molt sovint aquests patrons centrats en el negativisme i l’egocentrisme podríem acabar vivint com a tals!

La bona notícia és que les conductes es poden canviar: Podem aprendre a relacionar-nos de manera diferent i sortir del departament de persones que generen toxicitat en les seves relacions. Des del nou enfoc,  facilitarem que les amistats i parelles puguin consolidar-se i ens serà més possible donar el millor que tenim a dins.

Ja ho veieu. Sembla que ha arribat el moment de mostrar una millor versió de nosaltres mateixos/es!! No espereu més 😉

Un cop de mà? Demana hora a tupots@tupotspsicologia.com i t’hi ajudarem.

 

Please follow and like us:

Lídia Costa Ballonga. Psicòloga col.legiada 11.743 per COPC. Llicenciada en Psicologia per la UAB, Curs de Postgrau en Psicologia Clínica i de la Salut per la UdG, Màster ITEAP en Intervenció Clínica i Escolar | Psicoterapeuta i Orientadora personal, familiar i acadèmica | Formadora d'emprenedors, buscadors de feina i treballadors en actiu | Docent en col.lectius de joves, adults, dones i gent gran | Col.laboradora en mitjans audiovisuals i de premsa escrita

No hi han comentaris

Facebook
Facebook
Pinterest
LinkedIn
Instagram