El procés de presa de decisions apareix quan ens trobem davant una situació en què hi ha diferents opcions. Totes elles tenen relació amb què passarà més enllà del moment de decidir, i contenen la inquietud de no voler equivocar-se.

Una de les característiques principals de la pròpia història és que no tenim opció de veure com ens hauria anat si en cada decisió important que hem près haguéssim optat per una altra de les possibilitats. Per tant, el màxim temor està en què, en un moment determinat del futur, poguem imaginar un desenllaç millor que el què hem viscut. Però només forma part del nostre imaginari, no a una comprovació realista.

Les principals pors inclouen la d’equivocar-se, la de fallar, decepcionar, perdre oportunitats, a la dificultat del què pugui venir i al canvi. Davant aquestes inquietuds cal ser el màxim de racional i considerar que, en el fons, tenim raó. Pot passar que l’elecció no sigui bona o no surti com esperàvem, o que comporti una etapa difícil arrel dels canvis generats per la nostra decisió, i aquí és quan ens tocarà prendre noves decisions. I així, una vegada rera una altra, per apropar-nos i aconseguir la vida que volem tenir de veritat.

A vegades, però, ens fem preguntes massa complexes per a problemes més petits: Què vull realment? Què em convé? Segur? I si sí? I si no?… davant la compra d’un objecte, l’elecció d’un hotel o el segon plat d’un menú.  I cal relativitzar cada cas en el moment concret i les possibilitats de canviar d’opinió que té la situació. Moltes de les decisions que prenem no són vitals ni definitives, de manera que serà important considerar cada presa de decisions en el moment i context oportú.

Les nostres decisions sovint estan afectades per les expectatives i les esperances futures, influenciades pel nostre entorn i amb una dosis de creativitat extra. Les nostres preferències, així com el nivell de dificultat també poden influir en la poca neutralitat amb què considerem cada possibilitat, de manera que podríem acabar optant per aquella que ens sembli més fàcil o que ens vingui més de gust, en comptes de la que pot ser més útil.

En els moments de canvis o de nous plantejaments (com en els finals d’etapes acadèmiques, laborals o familiars), podem tenir les idees clares… O no. Si bé ens pot semblar que tenir-ho tot clar és el millor que ens pot passar, estar segur i precipitar-se són conceptes diferents. Així, destinar un moment a conèixer i valorar les altres alternatives possibles ens pot ajudar a ampliar la perspectiva i, fins i tot, canviar d’opinió.

Per altra banda, quan les idees estan menys clares, la nostra proposta serà:

. Conèixer i investigar les alternatives (aquesta etapa pot incloure un Brainstorming o Pluja d’idees com a base per assegurar-nos que considerem també les opcions sense filtres).

. Separar les opcions entre les del No, les del Potser i les del No ho sé.

. Descartar les del No.

. Informar-se dels detalls de les del No ho sé. Posteriorment, treure les que, amb la informació concreta, passen al No.

. Valorar “pros” i “contres” de les incloses en els altres dos grups.

. Considerar amb franquesa les nostres capacitats i recursos, per tal de garantir que ens apropem a la decisió en què coincideixin les aptituds i les actituds.

Font: Tinyrockets

. Descartar les que no encaixen amb el punt anterior.

. Quedar-se amb la de més punts positius i menys “contres”.

. Actuar segons la decisió presa.

. Fer un seguiment de la decisió, especialment en els primers moments, per si detectem senyals internes o externes que puguin indicar-nos clarament que cal canviar d’opció.

. Fer un seguiment dels resultats, per tal d’aprendre sobre nosaltres mateixos i de les conseqüències de la nostra forma de decidir. Fer ús de l’experiència permet tenir-la en compte a la propera.

A part d’aquest, podem trobar molts models sobre la presa de decisions que poden ser utilitzats de guia segons l’àrea: algunes van més destinades al món empresarial i altres al personal, tot i que, sovint, no hi ha massa diferència i s’acaben resumint amb el Model Racional, que proposa identificar el problema, fer-ne un diagnòstic, generar alternatives entre les quals seleccionarem les solucions a implementar i anar avaluant la seva adequació per a la resolució del problema inicial.

Hi ha qui té veritable por a decidir i aquesta provoca l’evitació i l’allargament de les situacions problema, amb el risc que aquest vagi creixent o degenerant.

No decidir també és una decisió. Però pot comportar que els altres decideixin per tu. 

Tot creixement personal, familiar i professional és fruit de les nostres decisions i de les noves que caldrà prendre en les situacions derivades. Assumir la nostra responsabilitat i actuar en conseqüència és el que ens fa GRANS (i no en anys).

Atrevir-te a decidir és, doncs, el què et farà lliure.

Un cop de mà? Contacta amb nosaltres i t’hi ajudarem.