Per què acaben tantes relacions per autosabotatge? Per què algunes de les nostres conductes poden ser destructives fins al punt de fer impossible una relació de parella?

John Gottman, psicòleg investigador nord-americà conegut per les seves aportacions en el camp de les relacions, considera que hi ha 4 comportaments que cal evitar. De fet, els anomenta “els 4 genets de l’Apocalipsis”. Identificar-los pot ajudar a combatre’ls i reduir així els comportaments propis que poden portar al final de la nostra història sentimental.

Aquests genets són els següents:

. La crítica, sovint no expressada directament o de manera constructiva, cap a la parella. Fixar-se especialment en els defectes de l’altre, arribant a criticar la parella i augmentant la frustració que aquesta visió va generant dins la relació. Alhora, però, sense fer res per a millorar-la.

El despreci, que té lloc a través de comentaris sarcàstics en referència a les intervencions o actuacions de l’altre.

. Actitud a la defensiva, entenent les propostes, aportacions, correccions o idees de l’altre com a crítiques i sentint-se’n, alhora, víctima.

. El tancament, quan s’evitarà la interacció amb la parella. Sí es poden mantenir les actituds no verbals crítiques o desaprovants però es retira la paraula.

Els 4 genets de l’Apocalipsis són esmentats també sovint per psicòloga Raquel Peel, terapeuta e investigadora del funcionament de les relacions sentimentals. Podeu trobar la seva intervenció en aquest TED x Talks.

Segons aquesta terapeuta, protegir-se un mateix/a explica perquè, volent evitar dolor que ja hem sentit prèviament, podem preferir un enfoc més fred o unes expectatives més baixes que obren camí a l’autosabotatge de la relació. Reduïm la nostra implicació, esperem el pitjor de l’altre i, en conseqüència, tampoc donem el millor de nosaltres mateixos/es.

Aquest escenari dificulta la detecció dels punts forts de la relació o de l’altre, reduint-ne rellevància, explicant-los per causes d’atzar o llegint-los des de la temporalitat tot creient ja d’entrada que es reduiran progressivament.

En conseqüència, podem no retroalimentar-los, reforçar-los o correspondre’ls, aconseguint que, finalment, es compleixin les nostres previsions i la nostra parella redueixi aquelles accions agradables que havia iniciat amb la millor intenció i amb la finalitat d’aportar a la relació totes les seves possibilitats.

Permetre que s’aproximin a tu, que et coneguin, que vegin com ets i puguin valorar si volen o no conèixer-te més pot ser una activitat de risc per aquelles persones amb una autoestima baixa o molt depenents de l’opinió dels demés. Evitar aquestes situacions permet protegir-se’n però, alhora, impossibilita ampliar el cercle social i augmentar les probabilitats de conèixer persones realment interessants i donar-se una nova oportunitat.

L’autora esmentada anteriorment, proposa 3 activitats per a poder millorar aquesta actitud més receptiva i reduir les conductes d’autosabotatge sentimental:

  1. Fer un exercici d’autocrítica mirant cap a un mateix/a i el propi comportament en les relacions. Com et comportes en parella? Què aportes? Què demanes? Com et comuniques? Estàs a la defensiva o molt preocupat/da per a protegir-te?
  2. Regular les expectatives, per a fer-les més realistes, sobre les relacions i sobre la parella. Què esperes de l’altre? Demanes allò que necessites? Què esperes que passi?
  3. Sentir-se en el mateix equip que la teva parella i tenir conductes clares de col.laboració per als objectius comuns. Competeixes? Només observes? Parleu de com va la relació?

Altres aspectes poden influir també en la nostra aportació o interpretació de les diferents situacions. Alguns d’aquests aspectes inclouen:

a. La manca de models, o haver estat testimoni d’ antimodels en el context familiar o d’amistats properes.

b. Les experiències prèvies doloroses.

c. Les ruptures inesperades o brusques.

d. Dols llargs per relacions anteriors.

e. Unes habilitats socials millorables que dificultes expressar allò que es sent.

 

Esperar que la relació no vagi bé és un dels primers passos perquè aquesta visió es compleixi.

El fet de mirar cap a un punt, ens hi apropa. 

No podem oblidar que als humans ens agrada tant tenir raó que el nostre inconscient ens podria estar jugant males passades. És per aquest motiu que detectar si una de les causes potencials de que les nostres relacions sentimentals no funcionin és el nostre propi esperit sabotejador pot ser un primer pas per a poder modificar aquesta situació.

 

Un cop de mà? Posa’t en contacte amb nosaltres i t’hi ajudarem.

 

 

Please follow and like us:

Lídia Costa Ballonga. Psicòloga col.legiada 11.743 per COPC. Llicenciada en Psicologia per la UAB, Curs de Postgrau en Psicologia Clínica i de la Salut per la UdG, Màster ITEAP en Intervenció Clínica i Escolar | Psicoterapeuta i Orientadora personal, familiar i acadèmica | Formadora d'emprenedors, buscadors de feina i treballadors en actiu | Docent en col.lectius de joves, adults, dones i gent gran | Col.laboradora en mitjans audiovisuals i de premsa escrita

No hi han comentaris

Facebook
Facebook
Pinterest
LinkedIn
Instagram