Potser tens ànima d’artista: de dibuixant, dissenyador, escriptor, escultor, ballarí, cantant, …. Ànima de creador, de generador de nous materials o situacions. Ànima de qui converteix formats, de qui transmet emocions amb allò que fa. Ànima de comunicar, de prevenir, de demostrar, de mostrar.

Potser sospites (o ja saps clarament) que dins teu hi ha una habilitat que t’acompanya i que, en definitiva, et diferencia de la majoria dels que t’envolten habitualment.

Potser no saps com portar-ho a terme, com deixar sortir aquesta part de tu, com presentar-te amb aquesta habilitat. On pots millorar-la, on aprendre’n una mica més o, fins i tot, com viure’n.

En alguns casos, costa detectar les nostres capacitats, conèixer-nos a nosaltres mateixos i, llavors, prendre decisions. El context on haguem crescut, l’empatia o el reforç de l’entorn de les nostres primeres creacions o la pròpia autoestima tenen rellevància a l’hora de treure a la llum aquesta faceta.

Moltes vegades, els creatius tenen piles de proves, borradors, fotografies, gravacions o documents desordenats, guardats (o, simplement, ubicats) sense etiquetes, apilats sota el llit, tapats i mig amagats a la golfa, perduts en un disquet/pen/ disc dur o en aquella caixa que podria acabar al traster.

Podria ser que no tinguessin metodologia de treball perquè no la creguin necessària (o perquè no sabrien per on començar-la).

Podrien sentir certa inestabilitat de motivació, essent aquesta molt elevada en un moment determinat i pràcticament nul.la en altres etapes (tot i que no “morta”).

En tots els casos, si tens ànima d’artista i estàs una mica perdut en el tema, potser et podria anar bé alguna de les següents orientacions:

. Organitza les teves creacions de manera que puguis intentar identificar les temàtiques i formats més utilitzats. Si observes els teus treballs i ets capaç de trobar-hi punts de similitud, podràs definir millor les teves especialitats o preferències.  Fer-ho et pot ajudar a escollir una opció acadèmica o professional, però també a agafar una identitat com a artista del teu sector.

. Tingues en compte que organitzar els teus treballs i identificar-hi preferències no significa tancar-se a altres modalitats.

. Cal ser conscient que tot resultat ve de la inspiració i de l’expiració (segons diuen que deia Einstein…). Per tant, caldrà donar importància a les dues.

. La inspiració és un fenomen que es pot presentar en qualsevol moment i, per això, cal estar preparat. Pot ser útil disposar d’una llibreta o bloc que portis sempre a sobre (i, a les nits, guardis al costat del llit) per tal de prendre’n apunts. També pot substituir-se per algunes aplicacions del mòbil: des dels blocs de notes a les notes de veu.

. L’expiració fa referència a certa constància en el treball. La constància no sempre inclou rutina horària o espais fixes. La constància, en aquest cas, pot fer referència a tenir en ment de manera persistent allò sobre el què vols crear. Tenir-ho present en el dia a dia afavoreix que ens fixem en detalls del context que ens poden donar idees. Ex. Quan busques pis potser descobreixes que el món està ple d’immobiliàries, mentre que quan no en buscaves potser no t’havies adonat de les que hi havia en el teu entorn.

. Possiblement algunes de les idees requeriran un esforç extra per a fer-les terrenals. Potser n’hauràs de descartar moltes abans no topis amb la que et motivi de veritat i, alhora, pugui materialitzar-se. Cal entrendre-ho com a part del procés i continuar. Si tens algú a prop que pot aportar arguments pràctics, també et pot ajudar.

. Sovint viuràs amb alguns dilemes de l’artista com: Allò que sents vs allò que és vendible/ realitzable, o bé: Allò que fas realment vs allò que el món creu que fas.

. Potser el teu entorn no sempre mostrarà comprensió per la teva manera de ser o interpretar l’univers (entenent univers com la dansa, la pintura, el teatre, la música, el dibuix, el disseny… El tot).  En ocasions, no ho veurà com una opció seriosa per a “guanyar-se la vida”. Poden ser-ho, però caldrà ser creatiu tant en la teva obra com en la manera de convertir-la en una professió.

. Existeixen molts formats laborals i no ens podem estancar en la feina de 8 hores, 5 dies per setmana. Es poden combinar diferents tasques professionals tant de sectors diferents com del mateix. El lema fonamental és intentar obrir fronts i no tancar-se en banda o rendir-se quan no ens donen una feina convencional quan el què oferim és excepcional.

En resum, cal detectar les pròpies habilitats, aprendre a fer-les excepcionals i, en algun moment,  decidir si les vols professionalitzar (i amb quin format),  o bé si prefereixes combinar-les amb altres tasques menys creatives, convertint les artístiques en un factor d’originalitat extra per a moments més personals i espais més íntims.