L’etapa d’educació primària és de les més importants, ja que inclou els anys en què els infants van agafant els seus hàbits d’autonomia i es va reafirmant la seva identitat, que es posarà a prova durant la secundària.

Per tal que aquest camí sigui el millor possible en aprenentatge, seguretat personal i autoimatge, podem tenir en compte alguns aspectes que contempla la psicologia evolutiva (com els processos maduratius), la psicopedagogia (com les habilitats d’aprenentatge) o la psicologia social (en les habilitats de relació).

Aquests 3 aspectes resulten d’elevat interès i, per aquest motiu, passem a fer-hi referència:

1.Els processos maduratius: Cal ser pacient amb el desenvolupament infantil. Des del naixement i durant tota aquesta etapa, hi haurà aspectes que no podrem decidir, com el ritme de creixement o el neurodesenvolupament. Tot i això, a mesura que avança en la primària, sí podrem reforçar-los. Per exemple:

. A nivell psicomotriu: Amb activitats físiques de coordinació (esport, dansa, …) que permetin la pràctica de les noves habilitats i les vagin consolidant a mesura que es van desenvolupant.

. A nivell verbal: Potenciant el diàleg i un vocabulari cada vegada més elaborat. Algunes extraescolars com la pràctica d’idiomes o el teatre també contribueixen a la millora lingüística. Igualment, acompanyar l’aprenentatge de la lecto-escriptura amb activitats coordinades amb les escoles o serveis de psicopedagodia permetran anar arribant al ritme adequat per al curs.

Aquests acompanyaments seran especialment importants en els casos dels nens i nenes nascuts a finals d’any, ja que, sobretot durant els primers cursos, poden haver-hi diferències en el ritme maduratiu natural entre infants de principi i final d’any, fet que pot condicionar també els resultats en el rendiment esperat per cada curs acadèmic.

2. Les habilitats d’aprenentatge: En els primers cursos, el més important és potenciar la curiositat, l’interès per saber el perquè de les coses i l’observació de l’entorn. Podem potenciar aquesta atenció fent-los preguntes, convidant-los a participar de les activitats quotidianes, escoltant les seves opinions, permentent-los intervenir en algunes converses pensades per la seva participació o mostrant-los formes d’adquirir nous coneixements  (com internet, els reportatges, els llibres, els museus o els punts d’informació). L’aprenentatge ha de ser divertit i motivant si volem que, posteriorment, vagin agafant iniciativa pròpia a l’hora de fer les tasques proposades pels i les mestres.

Posteriorment, l’objectiu serà un acompanyament que doni pas a l’autonomia i la responsabilitat: anotar-se els deures, preparar la carpeta, controlar l’agenda, la roba a posar-se, revisar la bossa d’entreno … I tenir el seus espais i materials per a fer la feina, llegir, pintar, dibuixar i fer ús de les noves tecnologies (en l’àmbit acadèmic).

3. Les habilitats socials: Cada criatura té el seu caràcter, més o menys introvertit, i caldrà respectar la seva forma de ser. Aquest fet no és incompatible amb facilitar-los situacions en què puguin relacionar-se i practicar les habilitats comunicatives que tinguin o els poguem ensenyar. Per a fer-ho, podem assajar amb ells petites converses per a conèixer gent nova i potenciar la idea que els altres tenen molts motius per a ser amics i amigues seves. Aquest punt pretén també treballar la seva autoestima, ajudant-los a guanyar seguretat en si mateixos/es. Aquesta és la que permetrà que s’atreveixin a parlar amb altres nens i nenes.  Els ajudarem a afrontar les primeres experiències en els “No” que puguin rebre, tot ensenyant-los a posar també els seus límits, ja que el valor de l’amistat també és un dels aspectes a aprendre, tot detectant quan els estant tractant de manera adequada i podent afrontar les situacions en què no és així. En aquestes, els podrem ajudar de més petits i els haurem d’acompanyar des de la distància a mesura que es facin més grans, ja que són ells qui hauran de resoldre, progressivament, aquestes situacions (excepte en casos com les agressions continuades, maltracte verbal o aïllament social, com passa en el Bullying, en què cal la intervenció adulta el més aviat possible).

Durant la primària els pares i mares passaran de ser qui els acompanya físicament a tot arreu a ser els assessores i assessores que procuraran donar-los bons consells per a poder sortir-se’n de manera més autònoma.

Els bons consells seran aquells que li permetin ser una persona segura, respectuosa amb les diferències, sociable i amb motivació per a l’aprenentatge. Els adults podem ser un bon model, si els apliquem també. Recordeu que el camí, acompanyats, sempre és més agradable.

L’experiència pot ser molt satisfactòria i, alhora, estar plena de dubtes! Si vols assessorament per aquesta etapa, no dubtis en contactar amb Tu Pots Psicologia i t’hi ajudarem.