Sentir-te culpable forma part del teu ventall d’emocions. Té lloc després d’una situació en què, quan fas la valoració del comportament que hi has tingut, hi detectes incongruències.

Pots identificar incongruències entre la imatge que tens de tu mateix/a i allò que has fet en realitat. Entre la reacció que pensaves que tindries davant una situació com l’avaluada i la teva reacció espontània.  Entre el què creies que no et podia passar a tu i el fet que t’hagi passat.  En definitiva, que potser preveies que tu no actuaries així, ja sigui massa impulsivament o amb tanta passivitat, dissimulant o mentint, fugint, dient una veritat que saps que fa mal o amagant la que algú altre hauria de saber, per exemple.

Potser mai hauries pensat trobar-te en aquesta situació. Però aquí estàs, coneixent aquesta nova faceta teva que no saps com integrar i et fa perdre el son i la gana.

Però sentir-te culpable, tot i tenir una funció important i ser mostra de la teva humanitat, no millorarà la teva situació i, sobretot, no arreglarà el què has fet.

L’autoflagel.lació i els remordiments, doncs, no t’ajudaran a superar-ho. A vegades, però, podries arribar a refugiar-t’hi, encara que no en siguis conscient ja que, mentre et lamentes de les decisions preses, no estàs fent passos per a resoldre-les.

Llavors, què proposem des de Tu Pots Psicologia Manresa & Online per a reduir aquesta sensació i avançar cap a poder sentir-te millor?

1. Evita autocastigar-te. Procura parar i centrar-re: No pots canviar el passat. Allò que ha tingut lloc, ja ha passat. Pensar-hi contínuament desitjant que no hagués succeït no farà que l’experiència viscuda desaparegui. Per tant, aquest judici tant dur que et fas, un cop identificat l’hipotètic error, ja no és funcional.

2. Accepta el què has fet. Tots els actes que portem a terme tenen unes conseqüències. La teva reacció segurament també. Negar-t’ho no permet que avancis i que et puguis preparar per assumir-les. Sí, ho has fet. Has fallat, no ha anat bé, t’has equivocat o, senzillament, no has fet el què algú (o tu) esperava de tu. I aquesta és la realitat en el moment present.

3. Perdona’t. No és sinònim de restar-li importància sinó de donar-te marge per a poder recuperar autoestima i energia suficient per a passar al pas 4. Cal assumir-ho, amb més o menys agilitat, i continuar.

4. Canvia allò que detectis que no ha funcionat. Pot ser que estiguis davant una bona ocasió per a modificar el teu comportament, actitud o realitat. Fins i tot els errors ens poden mostrar que hi ha altres camins i que potser, en el fons, són els que vols seguir.

En algunes ocasions, sí serà important que demanis disculpes a les persones a qui hagis pogut fer mal. En altres, però, no tindràs ocasió o no serà necessari!

Hi ha qui pot arribar a sentir-se culpable per tot. I si aquest és el teu cas, ens indica que segurament la teva interpretació de les situacions estigui esbiaixada. Les causes poden ser variades, podent incloure, entre altres, una personalitat insegura i/o un sentiment d’inferioritat arrel d’un model educatiu o unes relacions socials que han insistit en aquest missatge i que podrien haver estat basades en el xantatge emocional, la infravaloració o el pes rellevant d’una religió estricta que pugui haver-te generat confusió entre l’egoisme i l’autonomia personal.

Superar aquests obstacles emocionals pot resultat tot un repte! I caldrà distingir aquesta sensació de culpabilitat generalitzada del fet de sentir-se’n per una causa concreta, com ara una infidelitat, una errada a la feina, una decisió precipitada o la indiferència davant una petició d’ajuda, per exemple. És en aquests últims casos quan recorrerem als passos anteriors.

En els primers, haurem de buscar-ne l’arrel i aprendre a reinterpretar les situacions amb la nova escala de valors elaborada per tu mateix/a, amb la nostra ajuda, si vols 🙂 I, progressivament, reduir aquest excés de sentiment de culpa que et dificulta ser feliç.

Vols saber-ne més? No dubtis en contactar amb tupots@tupotspsicologia.com o al 636233826.