Segons A. Maslow, l’Autorealització personal està a dalt de tot de la piràmide motivacional, un cop altres necessitats considerades com a més bàsiques estan cobertes o assegurades.

Pensar en l’autorealització, però, no és una fita en si mateix. Inclou tot un conjunt de preguntes, i les seves respectives i ben elaborades respostes.

Una bona resposta té un origen clar: la pregunta ben plantejada. La recerca de respostes globals sobre temes abstractes no sempre ens ajuda a saber què fer ni com. Ens pot fer pensar, és clar, però sovint ens cal un rumb abans de posar-nos a remar frenèticament, si volem augmentar les garanties de poder-hi arribar.

Si bé cal aprendre a gaudir del camí, saber que aquest va dirigit al lloc que preferim pot augmentar el grau de motivació que sentim per a arribar-hi. Pot augmentar també la nostra resistència a la frustració i animar-nos a continuar, tot i les dificultats.

Alguns plantejaments vinculats a aquests temes inclouen aspectes com “Què vull fer?” o bé “Allò a què destino tant temps diari és allò que vull?“.  Cal tenir valor, llavors, per a fer-se preguntes de veritat ja que, en ocasions, ens poden conduir a valorar profundament el punt on estem i que aquest no sigui justament on ens agradaria estar…

Potser estem on hem d’estar, amb qui hem d’estar. O bé som allà on ens han portat antigues decisions, algunes de les quals foren preses fins i tot sense massa consciència…. Decisions que ara ens podríem qüestionar si encara són vàlides per a nosaltres.

Resumint:  La majoria de les nostres accions les fem perquè hem de fer-ho o perquè volem fer-ho?

Assumint la responsabilitat dels nostres actes i decisions prèvies, resulta indispensable, llavors, aprofundir en aquest laberint emocional per a poder detectar si ens sentim o no realitzats.

Ens sentim capaços de resoldre els problemes quotidians i també els de més nivell de complexitat?

Els nostres valors morals en basen en la nostra forma de ser i pensar o bé en prejudicis i/o valors educatius heredats (i que potser no compartim al 100%)?

Hem après a acceptar i a integrar els diferents capítols de la nostra autobiografia, fins i tot els menys agradables?

Ens hem atrevit a sortir de la nostra zona de confort per explorar altres possibilitats?

(…)

En definitiva, seria hora de plantejar-nos si en el nostre dia a dia som nosaltres mateixos o de si, almenys de tant en tant, podem ser espontanis sense buscar l’aprovació dels demés.

Treure matrícula d’honor en aquest autoexamen és tot un repte!! Tampoc és l’objectiu d’aquesta reflexió. Però sí que ens pot orientar de si estem ubicats en aquest punt de la piràmide. És a dir, de si ens pertoca i ajuda o no plantejar-se “aquestes coses” ara o ens estem anticipant ja que potser estem en un punt ben diferent.

Caldria fer, llavors, una revisió de les parades anteriors a aquesta estació, com veiem en el dibuix de l’esmentada Piràmide de Maslow.

 

 

Preguntes prèvies com la de si hem après a ser autocrítics tot respectant, a la vegada, la nostra autoestima. O de si dominem les habilitats socials a l’hora de relacionar-nos amb els altres i poder mantenir-hi relacions personals sanes (d’aquelles que sumen).

De no ser així, podríem estar-nos fent les preguntes errònies i, per tant, arribar a conclusions poc productives de la nostra capacitat per a sentir-nos o no satisfets de manera general amb la nostra vida.

Així doncs, per quina fase de la piràmides vas? Com són les preguntes que et fas?

És més, et fas preguntes?

(…)

Un cop de mà?

 

Lídia Costa Ballonga. Llicenciada en Psicologia per la UAB, Curs de Postgrau en Psicologia Clínica i de la Salut per la UdG, Màster ITEAP en Intervenció Clínica i Escolar | Psicoterapeuta i Orientadora personal, familiar i acadèmica | Formadora d'emprenedors, buscadors de feina i treballadors en actiu | Docent en col.lectius de joves, adults, dones i gent gran | Col.laboradora en mitjans audiovisuals i de premsa escrita

No hi han comentaris