Fer un exercici d’autocrítica, sempre constructiva, consisteix en ser capaç de fer una mirada cap endins per tal de poder detectar aquelles característiques o reaccions que no han estat especialment útils o encertades davant una situació determinada.

Per a fer-ho adequadament cal tenir en compte:

. Observar-se un mateix té un component subjectiu important: veus la teva realitat des del teu punt de vista, i tot això ens allunya de poder ser objectius.

. Requereix d’una autoestima positiva per tal que aquesta subjectivitat no es converteixi en una recerca extrema de “defectes”.

. Parteix d’assumir que la perfecció no és possible i que, per tant, l’error és un factor inclòs en la quotidianitat. L’adequada detecció de les errades i la revisió per a la millora de les mateixes són un component fonamental per a l’aprenentatge i el progrés.

. No és compatible amb una actitud passiva o d’indiferència ja que aquesta es conforma amb la situació o reacció i la manté repetidament, donant-la per bona (encara que sovint sàpiga que no és la més idònia).

. El seu objectiu no és l’autocàstig. Hi ha moments en què fins i tot podem estar arrepentits d’allò que hem fet o sentir-ne vergonya. Però fustigar-nos no farà que millori. L’objectiu de l’autocrítica constructiva és millorar com a persona, i per a ser millors persones cal estar motivats. Els càstigs no animen sinó al contrari. És veure’ns capaços de superar-ho el què permetrà el reforç positiu.

Finalment, recorda que el passat no és modificable, però sí la lectura que en fem. Tothom s’equivoca i té les seves pors però només amb valentia podrem mirar dins nostre, veure’ns com som realment i canviar el què calgui per a sumar més punts en l’escala de la satisfacció personal.

Si la crítica que et fas és molt destructiva i les conclusions que en treus són poc productives i no et permeten sumar felicitat, et podem ajudar. Demana hora per telèfon, whatsapp o e-mail. Cada dia compta! 👍