Alguns hàbits de pensament no ens permeten gaudir de veritat de com som i de com ens mostrem, és a dir, dificulten el sentir-se guapa o almenys còmode amb una mateixa. El cos forma part del nostre ésser i és important evitar que esdevingui un enemic. Detectar les nostres millors qualitats i respectar aquelles que […]
Sovint es diu que el dia a dia se’ns emporta. No és en el sentit literal, però en ocasions les rutines establertes acaben dirigint la majoria de les nostres accions i no ens permetem un moment per pensar. Un moment per pensar Atrevir-se a pensar no és tan senzill. Cal tenir valor perquè pot significar
Per àmplies que siguin les teves expectatives, o per mínims que siguin els teus ideals, es fabriquen al mateix lloc i es creen i recreen a diari. D’un en un, els nostres dies sumen i segueixen, amb sentit o sense en funció del que decidim. No té sentit perdre’n ni un. Gens. Sobretot si pensem
Un optimista pensa que la nit està envoltada per dos dies; un pessimista, que el dia està envoltat per dues nits (Francis Picabia). Un dels teus objectius per aquest dia podria ben ser el d’estar més positiu. L’optimisme no és la negació de la realitat ni el mirar cap a una altra banda quan les
Sovint, tenim la sensació de que, després d’intentar fer molt bé les coses, ens han sortit malament. Ens esforcem per un projecte, del tipus que sigui, i llavors no arriba a bon port. Algunes vegades, fins i tot el projecte al qual hem destinat llargues hores queda tancat en un calaix o en algun racó
Sovint les persones em plantegen què haurien de fer per estar bé, sentir-se millor i , sobretot, ser més felices. Sabent que no hi ha una recepta vàlida per a tothom, crec que és cert que hi ha algunes aptituds i actituds que ens ajuden a estar millor. Casualment, he topat amb un article de
Les aparences enganyen! De tota manera, cal tenir en compte que només tenim una oportunitat de donar una primera impressió i aquesta és molt important. Es diu que modificar la primera impressió que donem o que ens dóna algú és difícil i que ens calen moltes proves abans de rectificar el què hem pensat d’algú en un
La por és un concepte que tenim clar. Sabem identificar allò que ens espanta, si més no quan ho tenim al davant. Podem enganyar-nos a nosaltres mateixos dient que no ens frena res o bé expressar obertament el pànic escènic, però dins nostre la por ens dóna unes pistes claus: Taquicàrdies? Dificultats per a respirar?
A la vida, les respostes sovint depenen de les preguntes. Vols ser més feliç? Doncs diga-li a la vida! En aquesta ocasió, us convido a llegir un extracte del llibre de Sandro Pucci “La Aventura de mi vida es mía”: Qué estás gritando TÚ al eco de tu vida? Som-hi: “Al amanecer de cierto día un joven discípulo
