Sovint es diu que el dia a dia se’ns emporta. No és en el sentit literal, però en ocasions les rutines establertes acaben dirigint la majoria de les nostres accions i no ens permetem un moment per pensar.

Un moment per pensar

Atrevir-se a pensar no és tan senzill. Cal tenir valor perquè pot significar haver de fer canvis i, els canvis, no es caracteritzen per ser senzills precisament.

Si pensem, ens podem trobar amb coses que no ens agraden. I un cop ens les topem, i ens les diem a nosaltres mateixos a la cara, ja no hi podem ser indiferents. Podem intentar fer com si res,  però ja no funciona. S’ha despertat la consciència…

Si parem per pensar, podem trobar-nos amb paquets de pensaments que ja ens coneixem, justament perquè reaparèixen cada vegada que ens deixem un moment per a la reflexió. Paquets de pensaments que poden incloure des d’allò que ens agradaria fer, els llocs que ens agradaria visitar o les persones amb qui ens voldríem retrobar. I justament tots ells estan a la llista de pendents, perquè “ara no és el moment” o “és que no puc”.

Si ens deixem un moment per pensar, potser hem d’afrontar la nostra part de responsabilitat en allò que se’ns emporta el dia a dia.

Si estàs a soles amb tu mateix/a poden arribar a la ment un munt de coses que, en principi estan apagades,  i atrapar-nos amb la guàrdia baixa.

Però és que si no ens donem mai permís per a fer aquesta parada, ens arriba contra la nostra voluntat. Que quan? Doncs quan estem de baixa perquè ens hem lesionat, quan ens quedem sense feina o ens jubilem i el temps es multiplica, quan s’acaba una relació, quan fen un trasllat i cal reorganitzar-se de nou, quan algú ens deixa per sorpresa o quan els fills marxen de casa.

La vida té moments de parada obligatòria i, si tenim massa coses pendents per pensar, aquestes ens poden atrapar i generar que passem una temporada més dura, mentalment parlant, del previst.

Si ens passa, podem demanar ajuda, però és cert que com més deures portem fets, abans aprovarem la nova assignatura.

Per tant, busca un raconet agradable i a pensar!