Sensació d’ofec, necessitat d’aire, por a perdre el control, debilitat física, taquicàrdia, mal al pit, notar risc de desmaiar-se,  suors, mareig, … són algunes de les descripcions que donen les persones que han estat víctimes d’una crisis d’ansietat. Tot i que pot varia d’uns a altres, hi ha un denominador comú: no voler que torni a passar.

Sovint, és justament aquesta por la que pot augmentar les probabilitats de que es pugui repetir . Haver-ne viscut una ens fa més sensibles a  totes aquestes sensacions físiques desagradables, de manera que n’estem més pendents  i,  fins i tot,  podem interpretar de manera errònia senyals completament normals que ens arriben des del nostre cos. Ex. notar que el cor va més ràpid perquè hem pujat unes escales però associar la taquicàrdia a la resta de símptomes, tenir por de tenir una altra crisis, que aquesta mateixa por generi els altres símptomes i acabar entrant en un espiral d’angoixa. I tot mentre potser una altra persona que no està en fase de “hipersensibilitat” ja s’ha relaxat perquè ha arribat al replà.

El més important, doncs, serà concretar i evitar espantar-se. Concretar significa posar la nostra crisis en context.  No es tracta de buscar-li obsessivament una explicació (ens pot  arribar degut a un conjunt de fets i/o pensaments molt sovint inconscients). Tot i que és rellevant entendre els motius que ens han portat a aquest atac de pànic, ho és molt més tenir recursos per a gestionar situacions similars per tal que no derivin en el mateix resultat.

Per tant, detectar les situacions de risc i, fins i tot, els primers símptomes, serà molt útil. També ho seran els missatges de calma que ens donem a nosaltres mateixos així com les accions que fem per a facilitar aquesta calma: seure, reposar, beure aigua, respirar profundament, mirar per la finestra, …

Recordeu que hi ha un circuit que relaciona les nostres emocions amb tot allò que pensem i que fem, de manera que si actuem des de les tres premisses…

. Emocional: reduir l’angoixa i concentrar-se en la sensació de calma.

. Cognitiva: pensar que nosaltres mateixos podem regular aquesta situació i facilitar la tornada a la normalitat. Pensaments tipus “Tranquil, no passa res, si noto el cos és perquè estic viu, vaig a fer…. “.

. Conductual: emprendre activitats que facilitin la reducció dels símptomes,

… ens serà menys complexe tornar a l’estabilitat i continuar amb el què fèiem. I tot, amb més seguretat ja que ens haurem demostrat a nosaltres mateixos que, progressivament, podem superar la situació.

Un llibre recomanat?

Los ataques de pánico: Cóm prevenirlos y vivir mejor, de Christine Ingham.

Però no dubteu a demanar un cop de mà si us hi trobeu.