Si som diferents, potser és que és bona idea que també estudiem diferent, oi? Les característiques personals tenen una gran rellevància en la manera que adoptem d’estudiar. També hi afecta l’aprenentatge portat a terme a les escoles i el tenir o no altres models a copiar, com ara pares/mares o germans grans.

D’aquesta manera, a alguns els funciona millor tibar de memòria fotogràfica, fer uns esquemes vistosos o bé fer molta lectura. O tenir un espai ampli i ordenat, diàfan, per poder concentrar-se.

En altres casos trobarem alumnes que escoltant a classe aconsegueixen aprovar durant una etapa educativa llarga, de fet, alguns poden acabar la ESO a través d’aquest mètode. O fins i tot més enllà. També hi ha a qui no li va bé estar molta estona al mateix lloc perquè s’avorreix, necessita moure’s i, simplement, ha descobert que passejar amb els apunts fent lectura en diagonal o bé repetint-s’ho amb veu alta mentre ronda li queda més.

Llavors, per què a vegades insistim amb unes pautes comuns? Per què no tenim en compte la manera de ser o la casuística de cada alumne en primer lloc?

Les tècniques d’estudi, lluny de buscar una forma uniforme d’estudiar, han de pretendre ser un recurs a mida per cada persona.

Per aquest motiu, si véns a veure’m i a fer unes sessions,  possiblement les teves pautes no seran les mateixes que les de l’estudiant que vingui abans o després que tu. Tot alumne ha de ser tractat i ensenyat de manera diferencial.

Després de tot, si fos tant fàcil, tots seríem cracks acadèmics a la primera.
Busca el teu mètode propi i, si no el trobes, vine i t’hi t’ajudaré.