Optimista és aquell que, essent conscient  de la situació, decideix actuar centrant-se en la búsqueda de solucions i en la superació. No es tracta de la persona que, de manera innocent o amb la negació de les dificultats, actua com si tirés endavant però segueix carregant a la motxilla tot el problema. No es tracta, tampoc, del què es mostra sempre emocionat de la vida i li sembla tot possible, ràpid o senzill. La persona optimista ni tan sols ho és sempre de sèrie, és a dir, que no totes les persones que considerem positives i enfocades a la superació i resolució de dificutats han estat sempre així. Algunes han estat fent un esforç important per a convertir-ho en un hàbit, aportant elements positius on abans hi havia pors i pensaments més pessimistes.

Per aquest motiu, l’actitud optimista es pot aprendre. I si es practica en el dia a dia, sumant-ho a la resta d’aprenentatges de la vida quotidiana, pot acabar convertint-se en un hàbit i, en conseqüència, en una forma de ser i actuar.

Llavors, què podem fer per a iniciar-nos en l’art de l’optimisme? Alguns tips inclourien:

. Reduir l’ús de les etiquetes que deixen a les coses o persones com a ja definides i sense opció a canvi. La manera de començar és abandonant l’ús de frases del tipus “això és així i punt”.

. Reduir les generalitzacions a partir de casos concrets i particulars (ús típic de paraules com “tot” o “tothom”, “res” o “ningú”). Si bé cal fer ús de l’experiència per a no caure vàries vegades en els mateixos errors, caldrà aprendre a analitzar cada cas abans de posar-lo en el “sac comú de casos similars”. Pots començar amb un canvi de punt de vista: T’agrada sentir-te a tu mateix en aquest sac comú, com una persona més clon d’altres o prefereixes sentir-te especial dins la teva espècie? La resposta ens donarà pistes de la direcció en què vols anar.

. Procurar partir de la interpretació realista i poc dramàtica del què passa  i aplicar-hi el filtre de “Búsqueda de solucions” en comptes de “A la recerca dels problemes”. Com començar? Doncs un cop escoltada o viscuda la circumstància, anotem quines sortides se’ns acudeixen. Si, posteriorment, ens cal recrear-nos en els motius i els perquès, fem-ho, però sempre en segon lloc.

. Guanyant consciència de que en moltes coses podem trobar un punt positiu (encara que sigui de petites dimensions o poc visible en un primer moment). Per a iniciar-se en el tema, comparteixo aquest conte extret del “Cuaderno de ejercicios para ver la vida de color de rosa”:

. Aprofitar el contagi emocional en positiu. Com? Augmentar el contacte amb persones amb qui ens sentim bé, seient més a prop dels què ens fan riure o ens emocionen i escoltant activament a les persones que admirem per a la seva valentia i punt de vista. En aquest sentit, serà interessant aprendre’n el màxim!

. Dosis adequada de moments agradables. Caldrà donar-los la importància que mereixen a l’hora de buscar un espai-temps per a poder portar-hi a terme les activitats que ens ajuden a estar millor. I poden ser tant petites com grans, mentre que les fem compatibles amb el nostre dia a dia i no esperem a “quan acabi de….” o “quan passi tot això” per a començar.

 

I si, amb la pràctica diària, comencem a sumar moments i persones que ens resulten agradables, afrontant allò que ens passa buscant-hi per defecte algun tret positiu que ens doni pistes per a trobar-hi solucions (o paliatius), evitant arribar a conclusions poc productives que generalitzem per a casos similars, la nostra vida començarà a canviar. I els petits canvis ens serviran de motivació per entrar definitivament en el club dels optimistes amb criteri.

 

 

Lídia Costa Ballonga. Llicenciada en Psicologia per la UAB, Curs de Postgrau en Psicologia Clínica i de la Salut per la UdG, Màster ITEAP en Intervenció Clínica i Escolar | Psicoterapeuta i Orientadora personal, familiar i acadèmica | Formadora d'emprenedors, buscadors de feina i treballadors en actiu | Docent en col.lectius de joves, adults, dones i gent gran | Col.laboradora en mitjans audiovisuals i de premsa escrita

No hi han comentaris