Optimista és aquell que, essent conscient  de la situació, decideix actuar centrant-se en la búsqueda de solucions i en la superació. No es tracta de la persona que, de manera innocent o amb la negació de les dificultats, actua com si tirés endavant però segueix carregant a la motxilla tot el problema. No es tracta, tampoc, del què es mostra sempre emocionat de la vida i li sembla tot possible, ràpid o senzill. La persona optimista ni tan sols ho és sempre de sèrie, és a dir, que no totes les persones que considerem positives i enfocades a la superació i resolució de dificutats han estat sempre així. Algunes han estat fent un esforç important per a convertir-ho en un hàbit, aportant elements positius on abans hi havia pors i pensaments més pessimistes.

Per aquest motiu, l’actitud optimista es pot aprendre. I si es practica en el dia a dia, sumant-ho a la resta d’aprenentatges de la vida quotidiana, pot acabar convertint-se en un hàbit i, en conseqüència, en una forma de ser i actuar.

Llavors, què podem fer per a iniciar-nos en l’art de l’optimisme? Alguns tips inclourien:

. Reduir l’ús de les etiquetes que deixen a les coses o persones com a ja definides i sense opció a canvi. La manera de començar és abandonant l’ús de frases del tipus “això és així i punt”.

. Reduir les generalitzacions a partir de casos concrets i particulars (ús típic de paraules com “tot” o “tothom”, “res” o “ningú”). Si bé cal fer ús de l’experiència per a no caure vàries vegades en els mateixos errors, caldrà aprendre a analitzar cada cas abans de posar-lo en el “sac comú de casos similars”. Pots començar amb un canvi de punt de vista: T’agrada sentir-te a tu mateix en aquest sac comú, com una persona més clon d’altres o prefereixes sentir-te especial dins la teva espècie? La resposta ens donarà pistes de la direcció en què vols anar.

. Procurar partir de la interpretació realista i poc dramàtica del què passa  i aplicar-hi el filtre de “Búsqueda de solucions” en comptes de “A la recerca dels problemes”. Com començar? Doncs un cop escoltada o viscuda la circumstància, anotem quines sortides se’ns acudeixen. Si, posteriorment, ens cal recrear-nos en els motius i els perquès, fem-ho, però sempre en segon lloc.

. Guanyant consciència de que en moltes coses podem trobar un punt positiu (encara que sigui de petites dimensions o poc visible en un primer moment). Per a iniciar-se en el tema, comparteixo aquest conte extret del “Cuaderno de ejercicios para ver la vida de color de rosa”:

. Aprofitar el contagi emocional en positiu. Com? Augmentar el contacte amb persones amb qui ens sentim bé, seient més a prop dels què ens fan riure o ens emocionen i escoltant activament a les persones que admirem per a la seva valentia i punt de vista. En aquest sentit, serà interessant aprendre’n el màxim!

. Dosis adequada de moments agradables. Caldrà donar-los la importància que mereixen a l’hora de buscar un espai-temps per a poder portar-hi a terme les activitats que ens ajuden a estar millor. I poden ser tant petites com grans, mentre que les fem compatibles amb el nostre dia a dia i no esperem a “quan acabi de….” o “quan passi tot això” per a començar.

I si, amb la pràctica diària, comencem a sumar moments i persones que ens resulten agradables, afrontant allò que ens passa buscant-hi per defecte algun tret positiu que ens doni pistes per a trobar-hi solucions (o paliatius), evitant arribar a conclusions poc productives que generalitzem per a casos similars, la nostra vida començarà a canviar. I els petits canvis ens serviran de motivació per entrar definitivament en el club dels optimistes amb criteri.