Cada parella és un món, i quan hi ha fills, encara més. En aquest sentit, a l’hora d’afrontar el moment de separar-se (trencant la relació sentimental), caldrà considerar totes aquestes particularitats i, alhora, tenir en compte:

. Que quan els hi comuniquem hem de ser coherents i tenir respostes, almenys, en relació a com quedarà la seva vida quotidiana.

. Com més i millors acords tinguem amb la nostra ex parella, molt millor.

. Cal que cada progenitor assumeixi les seves responsabilitats i no eludir-les ni sobre assumir-ne, a no ser que sigui necessari.

. Evitar la sobreprotecció però també la descàrrega emocional de com et sents davant d’ells.

. Si tenim fills de diferents edats o molt diferents entre si, podria ser convenient informar-los de la nova situació per separat.

. Cal estar atents als seus canvis de conducta o hàbits, especialment si es tanquen en si mateixos, ja que és d’on podrem obtenir pistes de com està integrant la nova situació.

. Cal estar atents als seus grups de suport i, si cal, facilitar-los.

. Donar-li les explicacions que considereu oportú però evitar justificar-se en excés o bé hipotecar les futures relacions sentimentals dels nostres fills arrel dels arguments que utiltitzem per explicar que la vostra relació amorosa ha acabat.

. Separar les temàtiques pràctiques o logístiques dels temes més emocionals.

. Mantenir o reestablir els límits o “normes” domèstiques arrel dels canvis. A ser possible, que siguin vàlides a casa d’un i de l’altre.

. Mantenir o bé obrir canals de comunicació permanents, informant-los de l’evolució de la situació encara que no ho demanin i permetent apropaments.

. Considerar que algunes de les seves reaccions estan emmarcades dins el procés habitual de l’adolescència.

I recordeu-vos de vosaltres mateixos. La vostra reubicació en tots els sentits i que tingueu espais, persones o contextos on descarregar la vostra ràbia, tristesa o impotència, és indispensable per a poder aconseguir un nou dia a dia en què caldrà assumir la nova realitat i conviure de manera diferent amb aquest format.

Amb expectatives realistes, nous objectius i, sobretot, evitant buscar la seva complicitat o posicionament. Recorda que li estàs parlant del seu pare o mare i, possiblement,  no tingui ganes de compartir les teves crítiques cap a ell/a.

Procura ser un model d’integritat, respecte i resolució de problemes, de  manera que pugui respectar-te encara més i aprendre de tu el màxim possible per quan ell es trobi també en situacions difícils al llarg de la vida.

Tingues en compte que s’adonarà i valorarà el què estàs fent per a ell, tot i que potser no serà ara, que és quan més esforç estàs fent. No es tracta d’una competició sinó, en tot cas, d’una carrera de fons durant la qual les teves funcions de pare o mare són fonamentals: és el teu regal per a ells.

Aquest post és un resum de la xerrada “Separar-se amb fills adolescents”.