Sovint els nens i nenes noten un canvi important a l’arribar a secundària. A part de tota l’adaptació al nou centre i als horaris o espais, se’ls demanen uns hàbits d’estudi que no solen estar ben consolidats. Els formats d’ensenyar són diferents, així com el seguiment, que a primària sol ser més intensiu i proper. Un cop arribats a secundària,  s’aposta per la seva autonomia i s’espera d’ells que puguin assolir-la més o menys progressivament.
Alguns pares i mares es converteixen en un puntal en aquesta etapa, esdevenint una prolongació del mateix alumne. Trobem pares i mares preparant resums i esquemes (alguns/es amb més facilitat que altres), recitant i demanant la lliçó com en els cursos anteriors (però ara cada vegada seran més extensos i variats!) i, en definitiva, intentant traspassar els propis coneixements i estratègies tot descobrint, sovint, que no sempre són vàlides per als joves estudiants….
Per això la proposta de fer unes sessions de tècniques d’estudi (que no hem de confondre amb el reforç escolar o el seguiment o reeducació) tenen com a objectiu partir d’allò que l’alumne ja sap fer i buscar les fórmules que siguin vàlides per facilitar un millor rendiment. Sempre considerant les particularitats de cada jove, ja que no és el mateix un alumnes sense hàbits que un amb alguns, ni un alumne amb TDA que un amb TDAH, i així amb totes les possibles situacions amb què ens poguem trobar.
La clau és que sàpiguen per on començar i com preparar la seva pròpia estructura de memorització i comprensió. En definitiva, ajudar-lo a ser més autònom i a poder consolidar més els aprenentatges. Des d’ara i al llarg de tota la seva trajectòria acadèmica. Per això, al final de les sessions,  cada alumne tindrà la seva guia pròpia, pensada per a ell/a i les seva manera de ser i fer. A més, com a la foto, tindrà un resum visual de les pautes perquè pugui penjar-se a la cartellera i li serveixi de recordatori quan estudiï sol/a. Així mateix, es podran programar més o menys sessions segons necessitats i/o cas.