Una ruptura amorosa pot ser una etapa realment dura i ens pot descobrir parts de nosaltres mateixos que desconeixíem. Per aquest motiu, i per tal de poder organitzar millor les teves idees i emocions, proposem alguns aspectes a tenir en compte.

Ruptura amorosa

Quan es produeix la ruptura i veiem clarament que és definitiva (ja sigui perquè els dos ho heu acordat o bé un de vosaltres té la decisió presa en ferm) ens adonem que la relació de parella s’ha acabat i que, possiblement, viurem una temporada d’integració d’aquesta nova realitat i de readaptació a la nova vida.

Consideracions quan ja hem esgotat totes les possibilitats de que la relació funcioni i hem mirat d’evitar el desamor en la convivència:

. Intenta que el dolor que passis serveixi per alguna cosa: aprenentatge, superació, autoconeixement o reorientació vital. No ploris per res. Les llàgrimes són valuoses i cal amortitzar-les. El temps plorat és temps invertit en un mateix. Que sigui per anar a millor.

. Si bé recuperar la relació pot anar bé (només si ambdues parts estan disposades al 100% a estimar-se i ajudar-se de veritat) i us pot permetre descobrir una nova relació amb la mateixa persona per qui encara hi ha sentiments, tornar enrera sabent que no és a gust dels dos només pot acabar allargant l’agonia. A ser possible, no t’enganyis a tu mateix ni a l’altre/a.

. Busca la distància física. Evita coincidir. Evita espais comuns. Canvia els vells hàbits. Comparteix el temps amb gent nova. No és per sempre però sí per una temporada. Desenganyem-nos: veure’l/la encara et fa mal i, per tant, val més tenir marge per a recuperar-te.

. Provoca la distància virtual. Bloqueja, borra, elimina. Sí. En sèrio. No veure ni saber res d’algú durant un temps ajuda a desenganxar-se’n. Doncs això.

I, sobretot, evita l’assessorament gratuït de tots els entesos que mantenen una relació pitjor que la teva: els bons consells que un mateix no s’aplica no són consells, és hipocresia.