Hola!!

Abans de començar i, a títol de resum, la millor manera d’ensenyar habilitats socials als més petits/les més petites és a través del modelatge, és a dir, amb l’exemple.

La tècnica del ‘copiar’-‘pegar‘ és de les més utilitzades pels i les menors ja que estan habituats/des  a utilitzar-la! Així van aprendre a parlar, jugar o vestir-se. Per tant, també ho apliquen al terreny de la comunicació. Aquesta i la repetició d’allò que els funciona. D’aquesta manera, si han rebut la resposta que els ha satisfet amb un comportament determinat, hi ha elevades probabilitats que aquest es repeteixi, encara que no sigui el més adequat. Per exemple, si davant la negació dels progenitors a comprar-los un determinat producte, ells han utilitzat la insistència i els ha funcionat, tornaran a repetir aquesta pesada metodologia per intentar aconseguir altres coses. Han après que els “no” dels més grans realment no volen dir que “no”; volen dir “diga’m-ho plorant i repetides vegades i serà que sí”.

De les diferents experiències, van arribant a conclusions de com tractar amb el pare, la mare, els avis i àvies o els i les cangurs. Amb els i les docents i monitors/es. I amb els iguals.

Sovint és observant-los quan interactuen amb el grup d’iguals que els adults s’adonen de com reaccionen els seus fills/es davant els altres. Si juguen amb facilitat amb altres petits/es, si els deixen les seves joguines, si poden compartir espais de joc, si prenen la iniciativa a l’introduir-se en un lloc nou on ja hi ha altres nens/es, si esperen a que els vagin a buscar, si es troben més còmodes en petit grup o en els jocs d’equip, si s’espanten  o ploren amb facilitat, si tenen un joc passiu o bé agressiu, si tenen ganes de marxar o es quedarien fins a l’eternitat, si es relacionen només amb els germans/es o altres familiars. Poden observar el tipus d’activitat que prefereixen, si és més activa i queden ben bruts però no els importa, o bé si procuren no embrutar els seus objectes personals. Si parlen o bé si juguen de costat, si agafen la iniciativa i lideren a tot el parc o bé si es queden en un raconet fent la seva fins a l’hora de marxar.

I un element important a observar també serà si es riuen dels altres o si, en canvi, són respectuosos. O si són els altres que es riuen d’ells/es en algun moment, i quina és la seva reacció.

Així doncs, l’observació és una eina fonamental que les famílies poden utilitzar abans de plantejar-se una actuació en cap sentit.

Una altra eina que podrem utilitzar si detectem quelcom millorable en les seves habilitats de relació és l’escolta activa, és a dir, demanar-li com està i què ha passat i deixar-lo expressar abans de donar-li els nostres consells adults. Escolta activa significa que l’animem a exposar tota aquesta informació i que li donen senyals de que l’estem escoltant (de forma no verbal amb la mirada o les afirmacions, i verbalment).

Seguidament farem les nostres propostes. En ocasions, els podrem explicar alguna situació similar que haguem viscut o que haguem vist en alguna sèrie, pel.lícula o dibuixos animats, i que ens puguin servir d’idea visual perquè pugui recordar-ho.

En moltes ocasions, els ajudarà a modificar el comportament si el poden practicar amb nosaltres. En format teatre o role-playing. Així es sentiran més segurs/es al fer-ho amb els altres companys/es.

Finalment, caldrà fer ús del reforç positiu de totes aquelles conductes en les que veiem millora. Si s’apropa més als altres, si els respecta més o si saluda a l’arribar, per exemple.

I cal que tinguin oportunitats per a posar-ho a la pràctica! Reptes en un ambient de seguretat, però sense la sobreprotecció que evita les situacions que no tenim 100% controlades.

Per acabar, i com a progenitors de referència, no oblideu socialitzar-vos i practicar vosaltres mateixos/es les habilitats socials bàsiques com són somriure, saludar i despedir-se, donar les gràcies o demanar perdó. I que ells/es us vegin en acció. Ja sabeu, perquè així puguin copiar i enganxar.

Fins la propera :))