Què passa quan tu canvies? En què consisteixen els primers passos del canvi?

Procés de canvi: aquell que inicia una persona per a passar de l’estat A a l’estat B.
Pot ser constant, progressiu, per decisió pròpia o bé obligat per les circumstàncies. En tots els casos inclou una dificultat rellevant i, a més, una identificació confusa per part de l’entorn.

En aquest sentit, els teus primers canvis conscients (i amb gran esforç) cap a l’evolució o la superació d’una situació, sovint no són detectats per l’entorn fins que ja formen part de la teva nova realitat. És a dir, en moltes ocasions ha de passar temps abans no et reconeixeran la millora.
És per aquest motiu que no cal esperar el reforç positiu de l’entorn, o no cal donar-li una importància més elevada que la pròpia satisfacció per al canvi. Els altres, a mesura que siguis coherent i conseqüent amb les noves actituds, ja aniran adonant-se de que va sorgint el teu nou tu.

Arribats a aquest punt, hem de tenir en compte que el motiu pel qual la resta del món no està pendent de la teva evolució no ha de ser necessàriament la manca d’interès o bé les ganes de complicar-te més la vida. En molts casos, senzillament el què els passa és que estan immersos en la seva pròpia realitat i l’egocentrisme humà i quotidià fa que els sigui complexe detectar aspectes que vagin més enllà de la pròpia realitat quotidiana, de manera que els pot costar més adonar-se de les teves noves actituds.

Per aquesta raó, comptar amb aquesta “resistència” de l’entorn com a aspecte que pot formar part del propi procés fa que sigui més senzill d’integrar i, quan ja és esperable i se’ n redueix el factor sorpresa, deixa de ser una dificultat afegida per a ser un graó més de l’escalada per a ser qui tu vols ser.