Hi ha relació entre la psicologia i les tasques domèstiques?

Aquest article no parla del repartiment equitatiu de les tasques domèstiques en la parella ni de la negociació per a les mateixes. La finalitat d’aquest post no és la comunicativa ni la bona gestió de la convivència sinó més aviat com l’afrontament d’aquestes tasques domèstiques pot generar satisfacció per a la feina portada a terme però també genera, en ocasions, sensacions de frustració, estrés o, fins i tot, ansietat. I això té molta relació amb la psicologia.

Per començar, a vegades tenim creences limitants sobre nosaltres mateixos que caldrà superar. Creences del tipus “Sóc desordenat/da” o “No soporto netejar”. Si aquestes són la nostra targeta de presentació en el tema, portar a terme les tasques ens farà molta més mandra. En aquest sentit, a no ser que poguem delegar aquestes feines a un/a professional a qui respectarem moltíssim per a fer tot això que no volem fer, no ens són productives.

Per aquest motiu, modificar aquest tipus d’afirmacions més taxatives per altres més flexibles i positives ens permetran motivar-nos una mica més a començar.

Per altra banda, hi ha creences que no fan referència només a la nostra persona sinó a la temàtica en general. Per exemple, exposar-les socialment com a tasques avorrides, desagradables o desagraïdes també pot contribuir a que quan les portem a terme ens sentim infravalorats. Justament, si compartim creences socials més negatives sobre la neteja de la casa no ens permeten adonar-nos que la finalitat principal de les tasques domèstiques és la de convertir dia a dia els nostres espais en un conjunt de llocs agradables on poder desenvolupar-nos sols o bé amb els nostres. Per tant, cal dignificar i virtuar aquesta feina. Fer-ho, no només ens dignifica a nosaltres mateixos sinó també a una professió.

Alguns autors, com l’experta en organització japonesa Marie Kondo (“La magia del orden”) consideren que l’ordre dels espais té un efecte sobre l’ordre d’allò que hi podem pensar, és a dir, que ens serà més fàcil ordenar les idees si els espais on les pensem mantenen algun tipus d’ordre físic. De nou, trobem que la finalitat de l’endreça no és  només la col.locació de cada cosa en un lloc perquè sí, sinó la de propiciar un estat emocional més agradable.

Si bé és cert que, normalment, a major nombre de persones que conviuen en un espai, més feina hi ha a netejar, dependrà dels acords presos entre els membres i de l’organització entre els mateixos. Un exemple són els pisos d’estudiants que disposen d’un bon sistema de repartiment de tasques. Si aquest és lògic i equitatiu té més probabilitats de ser seguit. Per tant, a més persones avingudes, més mans hi ha tant per a desordenar com per al procés invers.

Les famílies amb fills poden requerir algunes dosis de paciència extra, però resultarà important introduir als petits en el tema el més aviat possible, fent-los responsables dels seus objectes i la ubicació dels mateixos. Caldrà posar-ho fàcil a través de mètodes senzills com plegar les joguines en llocs de fàcil accés per a ells (ex. el pot o caixa de les joguines, que podrem anar diversificant per a tipologies a mesura que ho puguin assumir; si han de plegar les joguines en calaixos pesats o en prestatges elevats, les possibilitats d’èxit es veuen reduïdes). Recordeu que els pares han d’actuar com a models i amb coherència també en aquest tema.

Simplificar la ubicació dels objectes no resulta útil només per als més petits. També ho és per als adolescents i per als més desordenats.

Per altra banda, caldran dosis de realisme a l’hora de decidir el nostre mètode d’endreça. És a dir, una cosa és el que veiem en els articles o fotos i l’altra el com som nosaltres, el temps que tenim i les persones amb qui convivim. Ser massa perfeccionista en un espai compartit per a persones que no li donen la mateixa importància, ens pot portar a moments de frustració freqüents i, per tant, a vegades pot ser millor canviar l’enfoc i les expectatives que no pas pretendre canviar a tota la família.

Un cop ens hem fet conscients de les nostres creences sobre el tema de la neteja, les hem depurat una mica i ens hem posat uns objectius realistes que vagin d’acord amb la nostra personalitat, la dels nostres i la tipologia de l’habitatge o el fet de que tinguem o no mascotes, estarem preparats per a fer un pla d’acció eficaç. El pla d’acció ens ajudarà a viure amb menys estrés per a ordenar casa nostra.

Consideracions per a fer un bon pla d’acció:

  1. Tenir uns objectius clars: no ens servirà “Netejar” o “Endreçar”. Caldrà especificar què volem netejar o endreçar exactament i llavors seguir una metodologia.
  2. Escollir o elaborar una metodologia d’endreça que vagi en concordància al temps, dimensions i tipologia d’habitatge. I, sobretot, que vagi d’acord amb algunes característiques personals.
  3. Disposar de productes i instruments de neteja ben localitzats. A ser possible en un lloc de fàcil accés des del màxim de punts de la casa/pis.
  4. Modificar la distribució dels elements o electrodomèstics, en la mesura del possible, per a facilitar-nos les gestions domèstiques. Si estrenem habitatge, considerar la distribució dels espais i elements de neteja de manera pràctica per tal d’aprofitar el temps i recursos. En ocasions, ubiquem els electrodomèstics com la rentadora lluny de tot: de les habitacions, i de l’ espai on poder estendre la roba, de manera que en el dia a dia haurem de destinar més esforç per a rentar, estendre, plegar i guardar la roba.

Un cop tenim en compte aquestes variables, ens plantejarem qüestions com “Per on començo?” o “Com ho faig?”, i aquest plantejament es respondrà amb el punt número 2 de les consideracions anteriors: Quina metodologia puc utilitzar.

 

Metodologies a utilitzar per a programar l’endreça i neteja de l’habitatge segons les nostres característiques personals:

Igual que podem afrontar de manera diferent un examen, també podem fer-ho amb aquest tema. Hi ha qui comença per les preguntes més fàcils, altres per les més complicades i altres directament pel començament. Per tant, trobarem diferents formats com:

1. La Neteja per ordre: Es tracta d’iniciar l’endreça per un punt de la casa i continuar fins a l’altre extrem. Segons la distribució de l’habitatge, podrà ser de dalt a baix o dels fons cap a l’entrada. Les persones més metòdiques poden utilitzar aquest format ja que és lineal, amb una direcció definida i fàcil de seguir i avaluar. D’aquesta manera el reforç positiu consisteix en el fet d’avançar en la direcció decidida anteriorment.

2. La Neteja per tipologies: Es tracta de netejar per tipus de superfícies, és a dir, si es comença pels terres, es fan primer tots els terres.  Si posteriorment es treu la pols, es fa per tota la casa. I així successivament. Les persones a qui fa mandra de canviar de productes de neteja o d’eines per a fer-la, poden fer servir aquest format per a la sensació d’aprofitament de cada pas. Per tant, el reforç positiu aquí serà la velocitat.  No ens servirà per aquells que siguin més perfeccionistes ja que es tracta de fer una passada àgil arreu.

3. La Neteja per espais: En aquest cas, es tracta d’anar habitació per habitació i fer-la al complet. En ocasions es poden agrupar espais per similitud, ex. els banys. En aquesta metodologia, el reforç positiu s’obté al tancar les portes de les habitacions endreçades. L’efecte resulta similar al tic que ens posem en una llista de tasques a fer un cop cadascuna està realitzada. Les persones amb puntes d’ansietat o que s’estressen amb facilitat poden utilitzar aquesta metodologia perquè mostra molt clarament la feina ja feta. També resulta útil per a les persones que no fan totes les tasques en el mateix moment ja que, almenys, queden clarament definits els espais on ja s’ha treballat.

Hi ha “elements especials” de neteja menys freqüent, però sí periòdica, que requeriran moments marcats al calendari per a tenir-ho en compte (vidres, terrasses, fondos, …). En alguns casos, associar-ho al canvi d’estacions ajuda a acompanyar el canvi d’etapa. Aquells que tingueu por d’oblidar-ho o bé que no sabeu quan programar-ho, podeu plantejar-vos aquesta opció. Si marxeu uns dies fora per vacances, una altra opció és la de fer-ho abans de marxar. La sensació a la tornada serà un reforç positiu ben merescut.

I en relació a l’ordre general, habitualment el facilita que “cada cosa tingui el seu lloc“, especialment les claus i elements similars d’ús diari per tal d’evitar oblits que, si bé sempre s’acaben solucionant, ens donen més d’un mal de cap.

 

Elements motivacionals

Molts projectes tenen un component motivacional rellevant: que anticipem la satisfacció que tindrem un cop estigui finalitzat (i, sovint, ja no haguem de repetir). Aquesta satisfacció també l’obtindrem un cop haguem fet les tasques domèstiques, però aquestes tenen una característica diferencial en relació a altres tipus de tasques o projectes: que no són definitives. Un cop finalitzades, cal tornar-les a fer, i així indefinidament. Per aquest motiu, la motivació haurà de funcionar de manera diferent i deixar de basar-se en “el final” per passar a fe-ho en el “durant”.

Hi ha alguns tips que els que treballem en motivació detectem que poden ser imprescindibles, encara que puguin ser obvis o semblar poc científics. Alguns són:

. La música: Hi ha l’opció d’escoltar directament el grup que ens agradi mentre fem la feina. També es pot elaborar o buscar una llista de reproducció que estigui pensada per a l’ocasió. Si la música és rítmica o la tenim associada a activitats físiques, agilitzen el ritme i, per tant, la velocitat a la que ens movem. Si és més tranquil.la, poden propiciar una endreça més terapèutica (ex. si hem de reordenar o reubicar records, treure tots els objectes d’una armari o calaix per a redistribuir-ho, fer espai perquè s’instal.la algú a casa, ….).

. Els auto premis: Deixar per després de fer les tasques domèstiques alguna activitat que ens agradi fer o quelcom que ens volguem comprar, pot ser utilitzat com a premi per la feina (ben) feta.

. La indumentària: En ocasions, tenir algun tipus d’uniforme per a posar-se en el paper facilita adoptar un rol més professionalitzat. És roba que només utilitzarem per aquesta funció. Com més ens agradi, millor, sempre i quan sigui còmoda.

. Les olors: Utilitzar productes que facin una olor agradable genera més sensació de benestar que al contrari.

. L’equilibri: En aquest sentit, pot reforçar-nos positivament que el tipus de producte que comprem vagi d’acord amb la nostra filosofia vital: de proximitat, fet amb ingredients naturals, de curiositat, de repte econòmic, …

. La companyia: Convertir-ho en una activitat de parella o familiar pot enfortir el vincle ja que, en definitiva, és una activitat útil i necessària per a tots i que, a més, podem fer junts. Molt important que en aquests casos regni l’actitud positiva, evitant els retrets i la sobrecorrecció.

 

Ja veieu que les tasques domèstiques no estan a part dels aspectes relacionats amb la psicologia com el caràcter, les emocions i la gestió de les mateixes, la motivació, l’educació o les relacions personals. Per aquest motiu, si us angoixen aquest tipus de tasques, val la pena repassar els punts que hem exposat en aquest article i aprofundir en la temàtica dels beneficis d’una bona organització domèstica.

 

 

 

 

 

Lídia Costa Ballonga. Llicenciada en Psicologia per la UAB, Curs de Postgrau en Psicologia Clínica i de la Salut per la UdG, Màster ITEAP en Intervenció Clínica i Escolar | Psicoterapeuta i Orientadora personal, familiar i acadèmica | Formadora d'emprenedors, buscadors de feina i treballadors en actiu | Docent en col.lectius de joves, adults, dones i gent gran | Col.laboradora en mitjans audiovisuals i de premsa escrita

No hi han comentaris