Les persones geloses pateixen. Pateixen perquè tenen por. I aquesta por pot estar o no fonamentada en el comportament de la seva parella.

Les característiques emocionals més destacades de les persones que es troben en aquesta situació són les següents:

  1. Dol per la sensació d’haver perdut a la parella. Viuen en un procés de dolor perquè estan convençuts que la seva relació de parella està adulterada, de manera que deixen de gaudir-la com a tal per començar a patir-la.
  2. Veuen atacada la seva autoestima i vàlua personal perquè sospiten o creuen que l’altre els ha traicionat, de manera que passen a viure la situació  egocèntricament, és a dir, només des del seu punt de vista.
  3. Comportament hostil amb la pressumpta competència. En aquest sentit, es mostren incòmodes en presència de persones que consideren que poden atreure a la seva parella i, fins i tot,  poden comportar-s’hi de manera desagradable.
  4. Viuen en una constant autocrítica destructiva i inestable ja que, sovint, es creuen responsables de la situació, és a dir, es veuen com als causants de la pèrdua.

En relació als comportaments que poden derivar d’aquestes vivències, sovint trobem actuacions com:

. Revisió del mòbil de la seva parella, així com de les comptes personals de les xarxes socials. I de manera freqüent o, fins i tot, obsessiva.

. Desconfiança dels companys/es de feina de la seva parella, per si són la tercera persona o bé tenen informació que desconeixen de l’altre.

. Desaprovació les activitats que fa la seva parella sense ells/es, especialment si són activitats que la parella gaudeix.

. Suposició de que quan la parella s’arregla,  és amb la intenció d’agradar a una altra persona.

. Revisió de la roba portada per la seva parella buscant pistes, marques o bé olors d’altres persones.

. Crítiques, humiliacions i bronques per amb la seva búsqueda intensiva de senyals i petició d’explicacions.

. Poden actuar de forma prepotent considerant-se superior a l’altre perquè ells mateixos/es no donen motius per a desconfiar mentre que l’altre sí (des del seu únic punt de vista).

En resum, la conducta habitual de les persones geloses té l’objectiu de la recerca de proves que confirmin les seves pors, absorveixen a la seva parella amb aquesta temàtica de manera constant i, d’entrada, poden negar-se a admetre que necessiten ajuda. En cas de sol.licitar-la, però, cal tenir en compte que els pensaments vinculats a aquests comportaments no es modifiquen d’un dia per un altre ja que inclou no només un esforç per a l’autocontrol sinó també una recuperació progressiva de la confiança. Sempre resulta més costós si aquesta s’ha perdut perquè relament hi ha hagut una infidelitat en el passat i aquest fet és conegut per la persona gelosa, però no ha estat superat.

Per altra banda, el famós psicoanalista S. Freud considerava que hi havia 3 nivells de gelosia segons la seva intensitat:

  1. Primer nivell: Anomenats sovint “gelos normals“, no tant per a la seva “normalitat” sinó per la freqüència amb què es troben en les persones. Inclourien, segons ell, un màxim de 2 de les 4 primeres característiques detallades a dalt.
  2. Segon nivell o Gelos projectats: generats per la pròpia experiència (haver estat infidel) o pels impulsos a ser-ho, de manera que associen que la seva parella està també envoltada de riscos i temptacions en les què pot caure.
  3. Tercer nivell o Gelos Delirants: quan la persona gelosa ho té constantment a la ment i fins i tot imagina o visualitza la persona estimada mantenint relacions amb un/a altre/a.

Cal considerar que aquestes dinàmiques carreguen a la parella i desgasten la vida en comú, podent convertir-se en motiu de trencament. D’aquesta manera, la mateixa por de perdre l’altre podria acabar facilitant-ne la pèrdua.

En la vida en comú, doncs, cal potenciar, des del principi i de manera constant, els valors que la sustenten i alimentar la relació del màxim de moments positius i de mostres clares de confiança mútua. 

 

 

Fonts: Sigmund Freud i el Psicoanàlisis | www.psicologiaymente.net.

Please follow and like us:

Lídia Costa Ballonga. Psicòloga col.legiada 11.743 per COPC. Llicenciada en Psicologia per la UAB, Curs de Postgrau en Psicologia Clínica i de la Salut per la UdG, Màster ITEAP en Intervenció Clínica i Escolar | Psicoterapeuta i Orientadora personal, familiar i acadèmica | Formadora d'emprenedors, buscadors de feina i treballadors en actiu | Docent en col.lectius de joves, adults, dones i gent gran | Col.laboradora en mitjans audiovisuals i de premsa escrita

No hi han comentaris

Facebook
Facebook
Pinterest
LinkedIn
Instagram