Sabràs com et relaciones amb els altres, com reacciones davant les dificultats, el teu grau de motivació a l’hora d’afrontar situacions noves i, sobretot, el vocabulari que utilitzes per a fer tot això.

Sovint els pares podem perdre la perspectiva de responsabilitat davant certes actuacions dels fills, sobretot dels més petits. La perspectiva de responsabilitat fa referència a ser capaç d’observar els més petits com a reflex  d’un mateix, sense considerar-los en determinats moments personetes completament racionals (que ho són, però sovint en menys mesura de la que els atribuïm quan tenen determinades respostes que no ens acaben de convèncer). És curiós com a vegades sembla que els pares els veiem massa petits per a posar-se sols els mitjons però en canvi els fem completament responsables de les paraules que utilitzen per a expressar-se en cada ocasió.

Cert és que extreuen els seus recursos d’un munt de contextos diferents, però l’ambient que es viu a casa (o a les cases on més estones passen) posen unes bases que poden modular tot allò que s’aprèn en una altra banda.

Fixa’t en si el teu fill somriu, si et diu que t’estima, si et demana com estàs, si vol saber com et va. Fixa’t en com parla dels altres, dels familiars, dels amics o companys d’escola. Escolta bé com s’expressa, què escull per a descriure les persones i per a valorar-les o davaluar-les. I pensa que possiblement també sigui així com t’expresses tu.  Si resulta agradable tenir una conversa amb aquest petit que tant t’estimes, és perquè hi has contribuït en gran mesura. Si, al contrari, costa intercanviar informació o propostes degut al format de la seva resposta o reacció, potser ha arribat el moment d’iniciar una millora personal que, de rebot, millori la forma de ser i fer dels que ens utilitzen de mirall alhora que calquen, sovint sense filtre o criteri, tant les nostres preuades qualitats com aquelles característiques menys genials que solem anomenar defectes.