Anem acostant-nos a desembre, i amb ell, a Nadal i la resta de les festes nadalenques. Dir-vos que, tot i que hi ha qui les viu amb il.lusió i companyia agradable, hi ha altres casos en què aquesta il.lusió no és tan accentuada. Com quan cal afrontar aquestes dates durant un dol per l’absència d’algun membre de la família/ grup que hi havia participat fins a les darreres celebracions, ja sigui per defunció o per trencament d’una relació sentimental.

En el primer cas, és una bona ocasió per a poder compartir el dolor, i també els records i les anècdotes, amb la resta de membres de la nostra família que poden sentir-se de manera similar. Així, en funció de la persona que falta, la relació entre els altres i el temps que hagi passat des de que va marxar, destinarem més temps a alliberar la tristesa que portem dins o bé a portar a la memòria col.lectiva alguns capítols (fins i tot els graciosos) en què la persona absent va participar en el seu dia. Tingueu en compte que podria passar que, tot i estar més sensibles pel pes de les dates assenyalades, sentir-se acompanyat en els records i en la tristesa,  i buidar-ne les inquietuds (parlant-ne i/o plorant) permet fer passos endavant en el procés de dol. D’aquesta manera, es poden convertir en converses gairebé terapèutiques que permetin integrar la situació i anar acceptant, progressivament, la nova situació. El proper Nadal ja no serà el primer sense ell/a i, tot i tenir-ne un record conjunt, ja tindrem de referència les festes d’enguany en què vam ser capaços de viure de nou moments entranyables.

Quan les absències fan referència a persones amb qui hem mantingut una relació sentimental, la situació pot ser diferent... No es tracta d’algú amb qui no ens podem comunicar o a qui no poguem trobar- nos per atzar o intencionadament….

Aquest fet, sumat a l’època festiva de finals d’any, aporta nous elements al dol:

. Pot accentuar la sensació de soledat, tot i que poguem estar igual que a l’octubre o que al juliol, i/o creure tenir bastant superada la ruptura.

. Pot accentuar el filtrat en positiu de viure les festes amb parella i fixar-se només en aspectes relacionats amb aquest fet. Ex. Les felicitacions en parella, les compres en parella o les sortides amb parella. Aquest fet accentua la incomoditat que podem sentir a l’afrontar totes aquestes situacions sense tenir-ne.

. Pot generar hipersensibilitat i més facilitat per al plor o la melangia. Podem trobar a faltar més que uns dies enrera a aquella persona que ens havia acompanyat durant la relació.

. Risc d’idealitzar la nostra exparella i recordar-ne especialment els aspectes positius o els moments més agradables, més degut a que anyorem sentir-nos vinculats emocionalment a algú que per la persona en si, però en aquesta època es pot accentuar la confusió entre aquests dos factors.

Per tots aquests motius caldria que ens recordéssim a nosaltres mateixos alguns aspectes menys emocionals que sovint ens passen per alt en moments com els que exposem. Estaríem parlant d’alguns aspectes més pràctics com:

. Ser conscients que podem estar emocionalment més baixos però que forma part del procés de superació. No és un pas propi enrera sinó que hi tenen pes molt rellevant les dates i això ens afecta; tal i com passa en els dies dels aniversaris o en aquells que fossin especials per a vosaltres. Per aquest motiu, caldrà permetre’ns la reflexió o el plor, si cal, però entès com a part del procés de dol pel trencament.

. Ens podrà ajudar programar-nos activitats que ens agraden i que habitualment ens ajuden a sentir-nos bé (física, social i psicològicament). Poden ser més actives (esport, quedades, sortides i altres activitats d’acció) o passives (tractaments, massatges, sèries o llibres,…), individual o socials, segons el moment o la disponibilitat. Podrem incloure-hi plans alternatius o complementaris als més tradicionals si aquests se’ns fan estranys o més durs en la nostra situació actual.

. Intentar reduir els possibles efectes dels tòxics sobre la voluntat. Recorda que els tòxics com l’alcohol accentuen la confusió i redueixen la inhibició, cosa que, en els nostres moments de màxima afectació emocional, ens pot portar a voler restablir el contacte o provocar quedades que, a no ser que generin una reconciliació de la relació, acaben entorpint i allargant la nostra recuperació. Nits com la de Nadal o Cap d’Any són algunes de les nits de risc, per exemple…

Així, sovint serà millor prendre la decisió i el compromís amb un mateix (tot i que també podem demanar el suport d’algú de confiança) abans d’estar sota els efectes desinhibidors. Un cop iniciat el procés de celebració, li posem més difícil a l’autocontrol. I possiblement haurem de fer molta més feina després per a reiniciar la recuperació ja que caldrà sumar-hi aquests nous capítols i el seu desenllaç…

Poc a poc. No sempre és senzill però cal intentar-ho.

Ànims!

I ja saps que si et cal un cop de mà per  a preparar-te emocionalment per al Nadal, pots demanar-nos una hora de consultoria.