A vegades quan mirem enrera ens sentim bastant satisfets del què hi veiem. Sí, ha anat bé. Va ser bona idea.

Altres vegades no sentim el mateix… Alguns capítols són com els apunts mal fets. Aquells que només entenies tu en el moment precís d’escriure’ls, però que mai més n’has entès la lletra. I, llavors, reboten i reboten dins el cap, sense trobar una ubicació estable, de manera que poden reaparèixer en qualsevol moment, fent que el mateix no et permeti sentir-te en pau amb tu mateix/a.

I és que, remoure el passat, hauria de ser considerat esport de risc…

Sovint no tenim en compte que en aquell moment no sabíem tot el què ara sabem. O sentim emocions que llavors no hi associàvem, ja sigui tristesa, ràbia, vergonya o remordiments. Pot arribar a passar que no ens entenem a nosaltres mateixos, o que, fins i tot , desaprovem la nostra actuació. Normalment és perquè sabem que vam fer mal algú o perquè ens en van fer a nosaltres. I el dolor va durar… I molt. De fet, encara el notem si hi pensem gaire estona… cosa que passa sovint…

El dia a dia i, en definitiva, la suma del temps pensant-hi, no sempre ajuda a veure-ho més clar. L’experiència demostra que no per pensar-hi durant més estona les teves conclusions individuals han de ser millors. De fet és fins i tot al contrari: sovint no compartir-ho pot  agreujar la situació ja que, en moltes ocasions, nosaltres mateixos som el pitjor jutge que podríem trobar.

És per això que per desencallar aquest procés et proposo algunes idees:

. Anota aquests pensaments, amb bona lletra, i identifica els punts que més retornen a la teva ment.

. Centra’t només en aquests i intenta ser tolerant amb tu mateix. Si et costa, imagina que fos algú altre que expliqués això mateix i pensa com l’ajudaries a raonar.

. Destina un temps limitat per pensar-hi i arriba a una conclusió – explicació que, encara que no sigui la que més et satisfà, puguis acceptar. Recorda que fa molt que hi penses i cap explicació t’ha servit; per tant, no hi ha la justificació perfecta, només en busquem una que sigui vàlida perquè puguis avançar.

. Si no te’n surts, demana ajuda. Fins i tot els millors pensadors necessiten un impuls per canviar la perspectiva. Fins i tot els grans artistes busquen sempre noves fonts d’inspiració.

Tu esculls a què dediques el temps, però recorda que és finit i que hi ha tantes altres coses en què pensar! És una llàstima fer-ho sempre en les mateixes, no?