Les aparences enganyen!

De tota manera, cal tenir en compte que només tenim una oportunitat de donar una primera impressió i aquesta és molt important. Es diu que modificar la primera impressió que donem o que ens dóna algú és difícil i que ens calen moltes proves abans de rectificar el què hem pensat d’algú en un primer moment. Però no seria ni la primera ni la segona vegada que, un cop hem passat aquesta primera fase, la nostra idea d’una persona canvia, passant de positiva a més negativa o a l’inversa.

Així doncs, és important considerar quina és la impressió que donem d’entrada. I en això hi té molt a dir la nostra comunicació no verbal. Què diu la nostra postura, aparença, mirada o actitud? Com sona el nostre to de veu i quina entonació adoptem a l’hora de parlar amb els altres? Amb aquestes preguntes no hem de passar a valorar més el que poden pensar de nosaltres que el que som en realitat. Només és necessari plantejar-s’ho en aquelles ocasions on no obtenim de les relacions socials allò que n’esperàvem, és a dir, quan portem varis desenganys amb les relacions amb les altres persones.

Sovint, allò que volem traslladar o compartir no arriba de la mateixa manera que ho tenim a dins. Llavors es generen malentesos o situacions poc còmodes. És interessant considerar si el nostre “missatge” arriba correctament quan anem a fer una entrevista de feina o quan ens presentem a una persona que ens agrada, per exemple, o quan parlem amb la família o amb el nostre equip de treball.

D’aquesta manera, què fem si els resultats de la nostra “presentació en societat” no és la que ens agradaria?

. Autoconsciència: Augmentar l’observació de nosaltres mateixos per detectar,  de la manera més objectiva possible, com actuem realment. Fins i tot ens podem gravar, encara que només sigui la veu. Notarem el to i timbre, i detectarem si ens resultaria agradable o no conversar amb algú com nosaltres.

. Autocrítica constructiva: M’observo, em valoro i detecto aquells formats verbals i no verbals que poden generar poca confiança, fredor o confusió.

. Decisió: Decideixo canviar-ho, modificar aquelles actituds o expressions que no m’ajuden a donar a conèixer com sóc realment o bé a guanyar-me l’oportunitat de que em coneguin.

. Pràctica: Sense pràctica no hi ha aprenentatge! Mira, sinó, com has après a conduir!

. Mantenir l’autoconsciència: per tal de veure els meus progressos.

. Motivació constant: Amb esperit i convenciment de millora qualsevol entrebanc és molt més superable.

. Relax: Un cop hagis practicat les noves habilitats, aquestes aniran formant part del teu repertori conductual i de pensament habitual, de manera que cada vegada hauràs d’estar menys pendent de què fas o què dius. Només hauràs de redespertar aquest esperit crític de tant en tant, per veure com vas,  o bé en el moment en què notis quelcom que no acaba de funcionar.

I així és com les persones amb poques habilitats socials es poden convertir en uns bons comunicadors. Som el què pensem, de manera que si pensem en gran podem ser molt grans  ) Que la nostra aparença ens doni oportunitats i no enganyi!