Saps què són els complexes?

Un complexe és una part de nosaltres que no ens agrada. I no només no ens agrada sinó que, a més, procurem evitar que els altres detectin. És una característica pròpia que ens resulta incòmode, amb una sensació desagradable que pot augmentar ràpidament si ens adonem que els altres hi paren massa atenció.

Considerem que és tan habitual que no estiguem 100% satisfets amb nosaltres mateixos, que la majoria de nosaltres podem haver-nos sentit poc còmodes amb el nostre cos o el nostre caràcter en alguna etapa vital. Si bé contemplem aquesta possibilitat, també cal adonar-se de quan aquesta insatisfacció es generalitza a altres àrees, dificulta que ens sentim còmodes en situacions socials quotidianes o bé comença a ser una obsessió.

Els complexes, especialment els que fan referència a parts del nostre cos, funcionen i es retroalimenten d’una forma molt senzilla d’entendre. De fet, sovint nosaltres mateixos acabem provocant que els altres s’hi fixin, com ara quan els demanem que no ho facin. Ja sabeu que expressions com el “no miris” o el “no toquis” solen generar justament el desig contrari. Així, només falta que li demanem a algú que no miri determinada part del nostre cos o que no ens observi fent quelcom, que les ganes de fer-ho apareixeran. Quan potser ni tan sols tenia intenció de fer-ho!!

Per aquest motiu no sempre és bona idea compartir les nostres inseguretats amb persones que no ens puguin ajudar justament a superar-les.

En altres ocasions, el nostre intent de dissimular o d’amagar aquelles zones que es corresponen a les nostres parts menys satisfactòries (segons el nostre criteri, sovint, massa crític) són tan exagerades, poc habituals o fora de lloc que, de nou, animen a l’entorn a donar-hi un cop d’ull i a fer-ne suposicions. Aquestes, la majoria de les vegades són pitjors que la mateixa realitat. D’aquesta manera, una vegada més, perdre naturalitat a l’hora d’actuar, vestir-se o desvestir-se pot generar un excés d’atenció allà on no la desitgem.

Per aquest motiu, tot i que cal prioritzar la nostra comoditat i una forma de vestir amb la que ens sentim segurs, tingueu en compte les observacions anteriors. Si ens comportem amb normalitat, la interacció fluirà millor. Al no provocar l’atenció de l’altre en certes zones, no les sentirem observades i aquest fet ens permetrà oblidar-nos del tema abans.

Finalment, les persones que estan acomplexades es preocupen excessivament d’aquesta zona física/ talla/ pes. Obliden que cadascú de nosaltres, a part de fixar-se en els altres, està pendent sobretot de si mateix. Dels seus propis discursos, moviments o problemes (o complexes!) deixant en segon pla els dels dels altres.

I cal sumar a aquestes reflexions que ens serà altament beneficiós poder integrar que la majoria d’aspectes propis als que dediquem excés d’autocrítica possiblement estiguin dins la mitjana. Per aquest motiu, habitualment passen totalment desapercebuts als ulls dels altres a no ser que fem esforços excessius per aconseguir que no s’hi fixin!

I si alguna part del nostre cos resulta especialment vistosa i ens genera incomoditat en el context social, cal aprendre a fer ús del sentit de l’humor. Quan algú de qui destaca alguna característica física hi fa referència amb seguretat i humor, afavoreix que l’acceptem i la normalitzem. Aquesta actitud neutralitza les crítiques potencials i facilita que en el tracte amb els altres poguem centrar la nostra atenció en la conversa o activitat que hem anat a fer.

Respecta’t. Modifica allò modificable i accepta allò que no ho és. No hi ha res més atractiu als ulls dels altres que la teva actitud segura, positiva i d’autoacceptació. Fa que els altres també sentin que seran més acceptats al teu costat. I això sempre suma :))

 

 

Lídia Costa Ballonga. Llicenciada en Psicologia per la UAB, Curs de Postgrau en Psicologia Clínica i de la Salut per la UdG, Màster ITEAP en Intervenció Clínica i Escolar | Psicoterapeuta i Orientadora personal, familiar i acadèmica | Formadora d'emprenedors, buscadors de feina i treballadors en actiu | Docent en col.lectius de joves, adults, dones i gent gran | Col.laboradora en mitjans audiovisuals i de premsa escrita

No hi han comentaris