De relacions que no funcionen n’hi ha moltes i d’una varietat abismal: per la distància,  la gestió dels nens, les dinàmiques amb els pares o els sogres, les pressions del negoci, l’avorriment, la incompatibilitat d’objectius, les diferències de caràcter, el diferent afrontament de les pèrdues, l’aparició o descoberta de terceres persones,…

Però crec que cal tenir en compte que moltes altres parelles sí que gaudeixen de la seva situació i que, sovint, cal copiar i enganxar allò que les ha portat a seleccionar-se mútuament.

Com s’ho fan? Doncs, entre altres coses,  escollint-se entre les papallones i la racionalitat.

Les relacions satisfactòries sorgeixen quan dues persones que es coneixen presenten una elevada afinitat en molts temes vitals i noten una atracció per part de tots dos que fa que les ganes d’estar junts incloguin una part més instintiva però, alhora, uns interessos compatibles que permeten portar a terme projectes personals i també conjunts.

Per tant, la racionalitat amb papallones sorgeix quan la persona amb qui tenim afinitat i podem parlar de tot, ens atreu també en el sentit més primari.

I les papallones amb racionalitat apareixen quan ens resulta altament atractiva una persona que justament presenta els mateixos valors i objectius compatibles amb els nostres.

De tota manera, hi ha moments en què la nostra part racional ha de ser escoltada. Entre altres, trobaríem:

. Quan els valors amb què es creu i s’actua amb convenciment no es corresponen (ex. No opinem el mateix sobre la infidelitat).

. Quan les trajectòries professionals escollides,  treballades i valorades, resulten incompatibles en el format present.

. Quan hi ha lluites de poder que no permeten una relació igualitària i aquesta només “funciona” quan un dels dos adopta el rol fixe de cedir perquè és el que entén que ha de fer si estima a la seva parella.

Cal tenir en compte, però, que també hi ha casos en què cal “escoltar” a les hormones i no enganyar-nos a nosaltres mateixos seleccionant algú només perquè ens convé o és el més sensat en el moment present. L’autoengany té una durada limitada i, quan en fem ús en aquestes situacions, requereix un esforç periòdic d’auto convenciment = de tant en tant t’has de recordar a tu mateix perquè estàs amb aquella persona tot i que no t’atregui especialment. I això suposa un esforç extra amb el què hem de comptar. Si disposem d’una resposta convincent per a nosaltres mateixos, la continuïtat no perilla. No puc dir el mateix si la resposta no ens acaba de convèncer, trobem a faltar “alguna cosa més” o bé ens sentim atrets per altres persones…
Així, escolteu-vos amb atenció i amb tots els sentits ja que tots ells ens donen senyals de què us emociona i  voleu realment per a vosaltres.