Repte: Trobar la mesura justa d’empatia en les nostres relacions socials.

Saber posar-se al lloc dels altres és un element fonamental per a poder establir formats assertius de comunicació. Ser capaç de respectar com es sent el nostre interlocutor permet que aquest pugui expressar-se amb més comoditat, entedre’l millor i que les nostres respostes puguin ser més oportunes. Però aquest exercici d’empatia té beneficis també per als que la utilitzen.

Mostrar empatia en les nostres interaccions de manera habitual facilita:

. Ampliar la perspectiva amb altres maneres de veure o entendre les situacions, com poden ser les de les persones amb qui parlem.
. La negociació, ja sigui a nivell familiar o empresarial, per la capacitat de poder contemplar el seu punt de vista i no només el nostre.
. Escoltar més obertament els comentaris que altres facin de la nostra tasca. És a dir, facilita la no conversió dels comentaris que rebem en crítica.
. Poder integrar millor la crítica constructiva perquè la identifiquem com a una opinió ben intencionada que no hem de compartir necessàriament.
. Tenir reaccions mesurades i, a vegades, més justes a les situacions.
. Augmentar la confiança en les relacions socials.
. Entendre millor els altres.

Estar mancats d’empatia ens fa molt més individualistes. Redueix la nostra consciència social i, alhora, dificulta les relacions personals de confiança.

Cal considerar, però, que un excés d’aquesta capacitat pot comportar també alguns inconvenients importants com per exemple, justificar en excés les decisions i accions d’altres persones. En aquest cas, fins i tot podríem posar les necessitats o interesos d’altres molt per sobre dels nostres, és a dir, donar més rellevància a la seva situació o estat que al d’un mateix, podent traspassar els nostres propis límits.
Per aquest motiu, determinades persones (a la feina, entorn o fins i tot dins família) podrien arribar a aprofitar-se de nosaltres i de la nostra generosa comprensió o tolerància als seus actes. I arribats a aquest punt, alterar el nostre benestar emocional.

La “mesura justa” és com un joc d’equilibri. I l’equilibri comporta fer passos en varis sentits fins que trobem el punt en què podem estar atents al què els passa als altres sense desatendre la nostra persona i conservant la nostra autoestima.

Les relacions socials sanes entre iguals han d’incloure aquestes dues premises ja que, sinó, algun dels interlocutors es sentirà insatisfet. I quan la relació s’ha establert sota les bases de què un sempre dóna i l’altre sempre rep, no resulta tan senzill canviar les normes de cop i volta. És millor que les relacions siguin el màxim d’igualitàries des del principi.