Algunes dates estan socialment determinades. Escoltar la ràdio i sentir-hi dedicatòries, temes específics que parlen de les meravelles de l’amor i de tot allò que seríem capaços de fer. Passar per davant d’una pastisseria i veure-la plena de dolços monotemàtics de formes diverses però amb missatge clar en forma de cor o d’angelet amb arc i fletxa despuntada. Però la campanya també està iniciada a les grans superfícies, i també a la botigueta del barri. I als aparadors de les joieries. I als prestatges de targetes de les llibreries, per no parlar de les floristeries i botigues de regals i detalls. Un dia, vaja, en què sembla socialment obligatori tenir algú a qui regalar o esperar algun detall de part d’algú. Però no sempre estem enamorats per Sant Valentí. Ni sempre que estem enamorats hi ha una correspondència. O precisament pels volts d’aquestes dates resulta que algú s’ha desenamorat de nosaltres. Que ens han deixat, vaja. O hem estat protagonistes d’una gran decisió que ens ha allunyat definitivament de la persona amb qui compartíem aquesta mena d’aconteixements.

I algunes vegades no t’afecta massa. Simplement, passes. O dius que passes i hi medites en silenci (o fins i tot t’hi preocupes). Et replanteges la teva situació personal, l’edat, les vivències i com va acabar tot, o com ni tan sols va començar….

I els amics tenen plans. Van a sopar o han quedat per veure’s animadament amb la persona que els omple el cor… I llavors vas pel carrer i és ple de parelles. Tothom, absolutament tothom, va acompanyat o mostra pistes que donen a entendre que ho està. I tu, encara et sents més sol/a. I llavors en parles amb algú. Algú que et diu que en fas un gra massa, que no té tanta importància. Algú que, precisament, té parella i manifesta que ni tan sols celebra un dia com aquest, perquè el considera consumista i poc català. “Sí, és clar” penses i reafirmes internament que no entén la teva situació perquè no es troba en el teu cas des de fa una eternitat.

I llavors, com es passa un dia dels enamorats sense enamorat/da? Amics del TuPots em plantegen algunes alternatives com aquestes:

. Mantenir-se ocupat. Omplir el dia d’activitat, com a mínim, similar a la resta de dies habituals.

. Quedar amb altres persones en situació semblant i contraprogramar.

. Evitar les pel.lícules romàntiques i les estades en espais que estan massivament ocupats per persones que demostren públicament el seu afecte.

. Recordar realistament les avantatges de la teva situació actual i planificar com treure’n més profit.

. Fer activitats que augmentin o reafirmin la teva autoestima, a nivell estètic, físic o intel.lectual.

. Portar, per davant de tot, el sentit de l’humor per a respondre els teus propis pensaments poc productius de manera agradable.

. Si arriba una invasió de melangia, recordar que plorar no és dolent. Al contrari, ajuda a alliberar-se i a relaxar-se una mica. Parlar amb algú altre de com et sents també permet recordar que hi ha persones que et fan costat i que entenen com estàs  avui.

Recorda que no tenir parella no és sinònim d’estar sol sinó de ser lliure. Lliure per ser tu mateix/a. Lliure de sentir-te còmode amb la teva vida i de dirigir-la cap on més t’agradi. Lliure de mostrar-te al món i donar-te a conèixer. Lliure per a detectar totes aquelles oportunitats que t’apropin als teus objectius. I, sobretot, lliure per poder intentar millorar aquells aspectes que pensis que potser et dificulten sentir-te viu i còmode amb aquesta llibertat, és a dir, per enamorar-te i per a veure’t com a persona enamorable.

Feliç dia!