Podem trobar diferents modalitats de depedència emocional, com ara de la parella, la família o d’amics/amigues.

En aquest article parlarem sobre la que fa referència al primer cas.

Amaral, en la seva cançó “Sin ti no soy nada” resumia algunes de les sensacions que es viuen en un estat de dependència emocional i que, en ocasions (i sobretot al principi) es poden confondre amb l’enamorament.

Les persones que la pateixen senten una gran necessitat d’amor i vincle afectiu, podent notar una elevada angoixa si pensen que aquest es pot trencar. Busquen, per tant, senyals de que hi és, podent preguntar insistentment a l’altre si els/les estima o si són la persona més important de la seva vida.

Poden abandonar responsabilitats i compromisos personals o professionals per a poder estar disponibles per a la seva parella. El més important, a vegades inconscientment, és complaure-la i, per a fer-ho, consideren que han d’estar disponibles per si els/les necessiten. Volen respondre el més aviat possible les seves demandes, en persona, agafant sempre el telèfon quan els/les truca o contestant gairebé al moment els missatges.

Sol acompanyar al/a la dependent emocional una autoestima baixa i una falta de seguretat, relacionada amb voler agradar a l’altre. Per tant, prendre decisions sense la seva aprovació també és difícil per a ells/es.

Aquest fet acaba facilitant que les seves parelles puguin ser persones més aviat dominants o bé que adoptin aquest rol. Fins i tot en ocasions poden ser víctimes de faltes de respecte o desconsideracions per part de la seva parella. I trobar-se en aquesta mateixa situació amb parelles diferents.

Les persones que pateixen de dependència emocional tenen molta dificultat per a deixar una relació. Encara que aquesta deixi de ser positiva, es resisteixen a perdre el vincle amorós. Per aquest motiu poden arribar a tolerar i perdonar comportaments poc idonis.

En cas de ser deixat/da intentarà insistentment tornar amb la seva exparella per aquest mateix motiu. Estar sense l’altre no entra en els seus plans i poden acabar perseguint a la seva exrelació, en directe, via múltiples missatges o fent investigació a través de les xarxes socials.

Tal i com aquests fets apunten, el seu risc de patir ansietat o depressió és major ja que presenten dificultat per a gestionar les emocions.

Què fem per sortir d’aquesta situació?

En primer lloc la persona ha de reconèixer que hi ha un problema. Que la seva manera d’entendre la relació o la pèrdua d’una ex relació no està permetent que avanci. Ni ell/a ni la relació com a tal ni el procés de dol pel final de la història amb el/la seu/seva ex.

Serà indispensable reforçar la seguretat personal i proposar-se objectius indepentdents de la parella per tal de demostrar-se la pròpia vàlua.

Tot i això, si la relació està molt malmesa, podria arribar a ser necessari plantejar-se’n seriosament la continuïtat. Però aquest plantejament, o la capacitat per a portar la mateixa relació però de manera diferent, requerirà d’elevades dosis d’autoestima.

Per tant, us convidem a revisar els articles que en parlen. I, si notes aquests símptomes, no dubtis a demanar assessorament.

Si et sents així et pot anar bé assessorament per començar a superar-ho i viure més lliure. Atreveix-te a ser tu mateix/a!