… Delicada Autoestima, tant important com feble a vegades…

Sempre he considerat que una bona Autoestima és  fonamental per a poder ser qui volem ser de veritat. S’hi fonamenta la seguretat personal, el concepte que tenim de nosaltres mateixos i també allò que som capaços de projectar cap a l’exterior. El què creiem que mereixem, el què demanem als altres i on ubiquem els nostres límits. Què ens atrevim a fer. I a dir. Amb qui ens relacionem i prop de qui construïm els nostres projectes. La profunditat dels vincles que podem establir i la confiança que donem als demés. Les propostes que fem i les que acceptem. I els reptes. Les ofertes laborals a què ens presentem i com enfoquem les entrevistes on podem expressar-nos. En definitiva, què diem sobre nosaltres.

Té relació amb qui coneixem, amb qui lliguem (si ho fem) o a qui fem cas (si ho fan amb nosaltres).

A què creiem que podem aspirar. En tots els sentits.

L’Autoestima és la que ens diu si som o no guapos/es, llestos/es o simpàtics/ques. La que fa que ens creguem o no als qui opinen de si ho som en més o menys mesura. Aconsegueix que filtrem allò que els passa, que valorem en un o altre sentit allò que ens fan. Que ens en sentim culpables o part dels responsables. Que ens sentim més o menys  vàlids o estimables.

Determina si utilitzem amb nosaltres mateixos/es unes autoinstruccions molt o poc amables. Que ens tolerem els errors, respectem els nostres sentiments i ens perdonem si no ho hem sabut fer millor. O que no ho fem i, per dins, ens faltem al respecte dient-nos quelcom més desagradable que el què ens podria dir algú altre.

Ens fa mirar als altres amb ulls diferents. Com a algú a qui admirar i aprendre o com a algú amb qui comparar-se, sempre considerant-lo molt per sobre.

La baixa Autoestima podria obrir les portes a la victimització i l’autocompassió. A l’aïllament social. A les relacions desiguals. A la indefensió davant els atacs de què podem ser víctimes. Podria potenciar una imatge pobre de nosaltres mateixos, centrada en els que considerem punts febles. Aquesta autoimatge empobrida pot sortir a la llum de manera passiva, silenciosa, apartant-se de les oportunitats. O, al contrari, de forma més agressiva, en un intent desesperat de dissimular-ne la mancança.

La baixa Autoestima no ens permet, doncs, explorar qui volem ser amb sinceritat. Fa que ens limitem, que ens incapacitem i que no creguem a qui ens diu el contrari. Fa que no poguem gaudir dels nostres èxits, en cas que els detectem i valorem com a tals. Fa que ens sentim petits i depenents d’aquells que creiem que ens valoren.

L’Autoestima és com una fulla delicada que cal cuidar per tal que estigui ben subjecta i preparada per a resistir una tempesta o un excés de sol.  I que, en cas de caure, sigui perquè ha trobat una millor ubicació i no perquè ha defallit.

Delicada, molt delicada, autoestima.

Comtinuarà…