“Estic sol/a”, “No estic amb ganes de conèixer a ningú”, “M’he emportat molts pals”, …. però alhora “M’agradaria trobar algú diferent”, “Voldria poder compartir amb algú”, “Voldria crear la meva pròpia família”. Llavors, segueixes buscant l’amor?

Les nostres experiències ens han aportat moments molt positius però també altres en què ens hem vist a nosaltres mateixos en un estat que no voldríem retrobar. Sovint aquestes circumstàncies es tradueixen en resistències a l’hora de plantejar-se l’inici d’una nova relació o, si més no, un apropament.

Cal tenir en compte que, tal i com diu  Boris Cyrulnik (un dels pares de la Resilència), el trauma no està tant en el fet que va tenir lloc sinó en com nosaltres ens l’expliquem. És a dir, en la nostra interpretació de la situació i en les conclusions a les que n’hem arribat. D’aquesta manera, sempre que les nostres conclusions siguin negatives o radicals, ens dificultaran el poder afrontar-les assertivament i superar-les.

Per aquest motiu, quan ens trobem incòmodament sols, caldria que ens fessim algunes preguntes:

1.Quines són les teves pors?

Patir? Decepcionar-te? Que et decepcionin? No estar a l’alçada? Confiar en algú? La sexualitat? Perdre la llibertat? Els gelos? Que la relació fracassi? Que quan em conegui em deixi? Estimar més que l’altre? Enamorar-te? Arriscar-te? Presentar-lo als teus? Expressar els teus sentiments? Comprometre’s? …

Concretar les nostres pors ens ajuda a conèixer-nos millor i a detectar què és el que més ens ha marcat de les relacions o no relacions anteriors. Un cop conegudes i acceptades, podrem començar a afrontar-les.

2. On has estat buscant l’amor?

De nit? de dia? A través de coneguts? Confiant en l’atzar? Fent activitats noves? Online? En locals d’oci? A la feina? Amb altres amics? En cites preparades? En aplicacions recomanades? En altres poc fiables?… Enlloc?

En aquest sentit, segons el “Cuaderno de ejercicios para encontrar el amor”, de F. Couzon i F. Dorn, qualsevol lloc pot ser un bon lloc per a trobar una persona que pugui convertir-se en especial per a nosaltres. Llavors, participar en activitats amb persones que tinguin interessos comuns ens pot apropar a persones amb inquietuds similars (esports, espais culturals, ONGs, entitats socials, cursos, excursionisme, viatges organitzats, …). Tot i això, en alguns moments, estem més receptius que en altres, normalment perquè estem més relaxats, ex. durant les vacances o en cap de setmana.

Finalment en aquest punt, també és cert que les trobades es poden facilitar, com en les cites preparades per a persones que tenim en comú, els speed datings, alguns viatges organitzats per a persones amb la teva situació o també a través de les cites online, per exemple.

Les oportunitats són com els autobusos, sempre n’hi ha un a punt d’arribar (Richard Branson).

3. Com et presentes a tu mateix/a?

Igual que en la recerca de feina, la nostra carta de presentació no sempre ens fa justícia. Per timidesa, nervis o inseguretat, o bé per les característiques inverses, podríem estar donant una imatge (física però, sobretot, de personalitat) allunyada de la realitat. I aquest podria ser un dels motius pels quals atraiem a persones que després no encaixen amb la nostra manera (real) de ser, fer i pensar. Cal parar atenció a les nostres expressions, a què expliquem de nosaltres i a com ho exposem.

Si venim d’una relació anterior complicada, per exemple, caldrà estar atent a com la traslladem a les persones de acabem de conèixer. Sovint les explicacions senzilles resulten més funcionals. Ja tindrem temps d’aprofundir en el tema si la cosa continua.

 4. Què et diuen les alarmes?

Les alarmes són aquelles sensacions que notem en el cos (i en la ment) qual algú diu o fa quelcom que no ens encaixa o que no va d’acord amb la idea que en teníem o del què estem buscant. Cal estar atent a aquestes sensacions. Sobretot al conèixer més bé les persones que ens agraden,   ja que podem tendir a restar-los importància o a fer com si no ens n’adonéssim. Al cap d’una temporada més o menys llarga (ja més lluny dels efectes inicials d’enamorament) adonar-nos que sí que eren importants i llavors haver de prendre decisions que són més dures.

 

Un cop plantejades aquestes qüestions, una bona idea per a saber si estem quedant amb la persona adequada, és valorar si la relació avança en els tres punts (Intimitat – Passió – Compromís) que es consideren sovint fonamentals per a tota parella. Per a fer-ho, us convido a llegir el post que trobareu en aquest mateix blog que porta per títol “Teoria Triangular de l’Amor”.

Lídia Costa Ballonga. Llicenciada en Psicologia per la UAB, Curs de Postgrau en Psicologia Clínica i de la Salut per la UdG, Màster ITEAP en Intervenció Clínica i Escolar | Psicoterapeuta i Orientadora personal, familiar i acadèmica | Formadora d'emprenedors, buscadors de feina i treballadors en actiu | Docent en col.lectius de joves, adults, dones i gent gran | Col.laboradora en mitjans audiovisuals i de premsa escrita

No hi han comentaris