La decisió de crear una empresa pròpia pot ser molt senzilla o bé complexa. A vegades tenim una gran idea. O bé almenys és el que ens sembla a nosaltres…. Però en altres ocasions, la idea és producte d’una elaborada investigació de camp, observació de l’entorn i les seves necessitats o bé autoanàlisis profund per saber què podem oferir nosaltres al mercat actual, que tant sovint sembla ja complet.

Si bé és cert que les idees espontànies tenen un gran valor, quan parlem d’idees que s’han de comprometre amb la nostra economia ja ens ho hem de prendre més seriosament. Cal considerar:

. Fer un bon pla d’empresa. En això ens hi poden ajudar els Serveis d’Ocupació i, a més, de manera gratuïta!

. Considerar amb molt de respecte la competència. Tot i que pensem que podem fer-ho millor que els demés, no hem d’infravalorar allò que aquests ofereixen ja que, si viuen del sector, és que estan fent alguna cosa molt bé. Inspirar-se ens els demés és un bon començament.

. Saber fer bé allò que oferim. Si ens dediquem al què sigui, cal que en sapiguem. No et proposis iniciar una empresa desconeixent el producte o sector perquè, parlant en plata, la pots liar…

. Aportar quelcom més. És el que en diem innovar. Però innovar no sempre va lligat a fer coses diferents o altament originals. Tot i que, en ocasions, sí que es tracta d’això, en altres, la innovació ve de saber fer el mateix de manera diferent. I en aquest apartat la paraula diferent pot ser sinònima l’altres paraules com: millor, més ràpid, més a prop o més bonic.

. Saber-ho vendre. En aquest punt molt emprenedors mostren dificultats. No estem massa acostumats a explicar de manera concreta allò que sabem fer o allò que oferim. En alguns casos, un excés de modèstia o timidesa ens dificulta fer aquesta exposició. En altres, creiem que l’entorn ja sap a què ens dediquem i que, per tant, ja ens vindran a buscar.  Tingues en compte que oferir el teu producte no té res a veure amb els aires de grandesa. Més aviat al contrari, si el món (començant per l’entorn més proper) no sap a què et dediques, difícilment vinguin a comprar-ho i, encara més difícilment, et recomanin a algú altre.

. No oblidis les noves tecnologies. Sigui el què sigui que facis o venguis ha de ser a la xarxa. Sembla evident però és fonamental. A dia d’avui, si Google no sap qui ets, la resta del planeta tampoc.

 

Només és una pinzellada però amb aquests mínims ja podem pensar seriosament en el nostre projecte. Fes-te moltes preguntes, investiga, pensa en fred i en calent, comenta la teva idea per veure quina cara hi posen els altres, assessora’t, anima’t mantenint el realisme i escull un bon producte o servei i un bon lloc i moment per a vendre-ho. I llença’t a l’aventura!

 

Please follow and like us:

Lídia Costa Ballonga. Psicòloga col.legiada 11.743 per COPC. Llicenciada en Psicologia per la UAB, Curs de Postgrau en Psicologia Clínica i de la Salut per la UdG, Màster ITEAP en Intervenció Clínica i Escolar | Psicoterapeuta i Orientadora personal, familiar i acadèmica | Formadora d'emprenedors, buscadors de feina i treballadors en actiu | Docent en col.lectius de joves, adults, dones i gent gran | Col.laboradora en mitjans audiovisuals i de premsa escrita

No hi han comentaris

Facebook
Facebook
Pinterest
LinkedIn
Instagram